Avui s’ha presentat al Centre Cívic de Sant Pere Pescador en un acte al qual han assistit alcaldes i regidors de les poblacions afectades pel macroparc eòlic marí i representants dels consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà
La plataforma “Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord” ha presentat avui una recreació del parc eòlic marí Tramuntana (que es pot visualitzar al vídeo de sota) que ha estat elaborada per la biòloga i paisatgista Anna Zahonero i que evidencia el gran impacte que el projecte tindrà en el territori. És un treball de rigor científic i exhaustiu, que ha estat fet a partir d’imatges reals i amb càlculs de posició definits pels promotors sobre el terreny, i que ha donat com a resultat postals demolidores del litoral de l’Empordà.
S’han renderitzat imatges de 16 punts diferents de la Costa Brava, alguns d’ells emblemàtics, i en diferents moments del dia. Són recreacions de Cala Jóncols, Montjoi i la Torre del Sastre de Roses, de les platges de Sant Pere Pescador i Pals, Sa Tuna, Fornells i Cap de Begur, el passeig d’Empúries, Riells a l’Escala, la platja de l’Estartit amb les Medes, la Platera, s’Arenella, i el Far de Sant Sebastià amb els aerogeneradors imposant-se a l’horitzó i alterant el paisatge natural d’una forma molt contundent.
Anna Zahonero conclou amb el render que “no hi ha hagut cap mena de sensibilitat pel paisatge a l’hora de plantejar la posició d’aquest macroparc” i ha fet una proposta: “no hi haurà impacte visual si el parc es col·loca a 70 km de la costa”. Zahonero reivindica que “el mar i el paisatge han de tenir la consideració d’element patrimonial” i en aquest sentit ho ha comparat amb les muntanyes de Montserrat on, segons diu, “a ningú se li acudiria col·locar-hi uns aerogeneradors de les dimensions del macroparc que es projecta”.
El treball conclou que el projecte sobrepassa les condicions estàndard que es donen a nivell europeu en aquest tipus d’instal·lacions ja que no s’ha trobat cap altre parc eòlic marí que tingui uns aerogeneradors de les dimensions del parc Tramuntana; n’hi ha que tenen més aerogeneradors dels que proposa el projecte però estan més allunyats de la costa; i els que es troben a una distància similar de la costa no tenen més de 20 aerogeneradors.
El render s’ha presentat avui al Centre Cívic de Sant Pere Pescador en un acte al qual han assistit alcaldes i regidors de les poblacions afectades i representants dels consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà, i membres de la plataforma.
A la roda de premsa hi ha intervingut també la primera tinent d’alcalde de Sant Pere Pescador, Sònia Ortega, que ha expressat la seva preocupació per com encaixarà un projecte d’aquestes dimensions en l’aposta del consistori per la cura de l’entorn i del medi ambient del territori i per les incerteses que genera la proposta. També hi ha participat l’arquitecte Dani Abad, que és un dels portaveus de la plataforma.
Preocupació també al territori per l’afectació terrestre
La plataforma ha expressat la seva preocupació no només per l’impacte que tindran els molins al mar sinó també per l’impacte al territori que pot suposar la connexió de la línia des del mar fins al centre de distribució, segons ha explicat Dani Abad. Manté que abans de comprometre el territori amb projectes tan agressius cal estudiar a fons alternatives de producció energètica que siguin viables i sostenibles i que no posin en perill l’economia de la zona i els valors paisatgístics i mediambientals que són molt importants per al territori i que ha costat tant protegir.
El territori desconeix quin serà exactament el desplegament d’infraestructures per recollir l’energia d’aquest macroparc. “Entenem que tant les canalitzacions, com la subestació i l’estació, així com les torres d’alta tensió que es necessitin seran d’un impacte medioambiental al territori, proporcional al del macroparc al mar. Només sabem que un dels possibles punts d’entrada és per Sant Pere Pescador, a tocar dels Aiguamolls de l’Empordà. L’altre alternativa que es contempla és per la zona de l’Estartit”, han assenyalat des de la plataforma, la qual segueix treballant en la línia del rigor científic per continuar donant a conèixer als pobles de l’interior l’afectació que tindrà el macroparc en la canalització i distribució de l’energia com ara l’Armentera, Sant Miquel de Fluvià, Gualta, Ullà, Verges, la Tallada, Sant Julià o Cervià.
També presentarà les consideracions que cregui oportunes en la fase de consultes prèvies que s’ha obert.
La plataforma segueix sumant adhesions per part d’associacions de diversos àmbits, entitats, partits polítics i societat civil. En aquest moments hi donen suport una quarantena d’entitats, associacions (que representen unes 1.800 empreses) partits polítics i professionals liberals.
A més, la campanya iniciada a Change.org porta recollides més de 18 mil firmes.
També ha enviat el Manifest en forma de moció als ajuntaments de les comarques gironines i fins al moment ja l’han aprovat i s’hi han adherit Roses, Torroella de Montgrí i Vilanant.
