Membres del Club Bàsquet Roses van portar a terme un acte de protesta en considerar que l’esport de la cistella està sent molt castigat per les mesures de restricció contra la Covid-19
Una quarantena de persones membres de la Junta, tècnics, pares, mares, jugadors i jugadores del Club Bàsquet Roses van fer un acte de protesta, aquest passat dissabte a les portes del Pavelló Municiapal d’Esports, en contra de les mesures restrictives decretades i prorrogades fins al 24 de gener pel Govern de la Generalitat per contenir els contagis de la Covid-19
El món de l’esport, a l’igual que altres sectors, ha estat molt perjudicat des de l’inici de la pandèmia. Ja al mes de març, quan es va decretar l’estat d’alarma per la Covid-19, el Club de Bàsquet Roses, a l’igual que la resta de clubs d’altres esports, va haver de suspendre els entrenaments.
Al mes de setembre van poder tornar a entrenar tot i les moltes mesures restrictives. I malgrat que les complia totes, i que el club va fer un esforç econòmic, tant amb la compra de termòmetres com de gels hidroalcohòlics, per tal d’aplicar les mesures de seguretat recomanades per les autoritats sanitàries, cap a finals d’octubre, però, van haver de tornar a aturar els entrenaments. I llavors, “en aquell moment vam decidir no queixar-nos. Després, a finals de novembre ens van deixar tornar però amb unes restriccions d’aforament del 30%, el que volia dir que dins del pavelló només podien haver 29 esportistes, i si comptem que un equip de bàsquet té 12 jugadors més els dos entrenadors, ens vam veure obligats a separar els entrenaments, canviant els dies amb l’enrenou que va comportar per a tothom degut a l’agenda dels entrenadors i les activitats extraescolars dels jugadors”, va explicar l’Esther Soler, coordinadora del Club Bàsquet Roses i principal impulsora de la concentració que es va portar a terme en contra de les restriccions que pateix l’esport.
Soler va assegurar que “entenem perfectament que la situació actual, que és molt complicada”, però va remarcar que “nosaltres ens veiem atacats perquè esports com el futbol per exemple poden entrenar perfectament i tenen tota la llibertat del món i en canvi nosaltres ens han tancat i el que havien de ser 10 dies ja s’han convertit en 17, i no sabem fins a quan estarem sense poder practicar el nostre esport”.
“L’esport és segur i és salut”
Esther Soler i la resta de concentrats van reivindicar que “l’esport és segur i és salut. Segur perquè nosaltres, tant els jugadors com els entrenadors entrenem amb la mascareta posada. I és salut per que la mainada i el jovent necessiten socialitzar-se i totes les hores, un cop surten de l’escola, que no hi són entrenant estan a casa veient la TV o jugant a la Play”.
“Si nosaltres fem tot l’esforç, tant social com econòmic, per complir les normatives de seguretat, que les complim, ens agradaria que se’ns tingués en compte”, va concloure Soler.
Un dels presents en aquesta concentració va ser el xef dels restaurants ‘Compartir’ (Cadaqués), i ‘Disfrutar’ (Barcelona, 2 estrelles Michelin) Mateu Casañas. El sector de la restauració és el mes castigat per les mesures restrictives per contenir els contagis de la Covid-19, i Casañas va voler sumar-se a la concentració com a pare de jugadors del Club Bàsquet Roses. “Tots les estem patint, cada sector amb la seva dinàmica i la seva idiosincràsia, i nosaltres, el sector de la restauració, és veritat que molt, però no ens podem oblidar dels sectors més vulnerables que sense tenir una gran fortalesa econòmica al darrere, com són els clubs no professionals i per això hem d’anar tots plegats per ajudar a donar visibilitat a aquest tema”, va afirmar el xef rosinc.
Per concloure l’acte es va sentir, mitjançant un reproductor, el manifest de la plataforma “Ja n’hi ha prou” creada pel Club Bàsquet Bisbal, i que reproduïm a continuació:
Manifest “Ja n’hi ha prou”
“Els nostres clubs i entitats han fet un gran esforç per fer de la pràctica esportiva un espai segur adaptant-se a les normatives necessàries, invertint recursos a càrrec dels clubs. El Govern no disposa de cap estudi, ni de cap certesa, que certifiqui que la pràctica esportiva organitzada sigui cap focus de contagi ni de propagació del virus, perquè en cas contrari, estem segurs que l’haurien fet públic. D’altra banda, els entrenadors, esportistes i/o directius que estem a peu de pista sabem que els casos diagnosticats, els contagis i les quarantenes dins dels nostres equips no deixen de ser testimonials i molt lluny de la d’altres àmbits del nostre dia a dia. Els mateixos arguments que serveixen en l’educació no semblen vàlids per l’esport d’interior; i això que una aula és molt més petita que un pavelló, i per tots es sabut que les ràtios per aula tampoc son les desitjades, la nostra solidaritat plena amb els cossos de mestres i professors/es.
Davant les mesures restrictives preses pel Govern de la Generalitat (i comparant-les amb les que s’han adoptat en d’altres activitats com els cinemes, el circ, els teatres, la restauració, el comerç o els actes religiosos …) constatem que som el sector més castigat, sense cap fonament, tal com hem exposat anteriorment, i per tant, criminalitzat. Exigim al Govern que escolti la veu de clubs i entitats de base i que deixi de prioritzar la veu dels lobbys privats del món de l’esport que només defensen els seus interessos empresarials, lluny de l’esport de base i associacionisme que tants cops aplaudeixen els polítics als actes, quan ens venen a visitar.
Tenim la certesa que els responsables del Govern que des de fa molts mesos han aplicat aquestes mesures restrictives desconeixen la realitat de l’esport de base i els seus beneficis per els nens i nenes del nostre país. No ho diem nosaltres, organitzacions com la OMS ho han publicat en plena pandèmia mundial. Volem pensar que és per desconeixement, i que no es prenen aquestes decisions per què l’esport de base és l’ase dels cops i la baula més feble de la nostra societat… o realment és això?. No volem creure que es legisli pensant en qui es queixarà més o menys, o qui no té aquesta capacitat de queixa, en aquest cas, les nenes i nens que fan esport.
Veient com es permet l’assistència a cinemes, teatres, sales de concerts, auditoris, actes religiosos i circs als 50 per cent de la seva capacitat, ens sentim desconcertats i impotents al no rebre el mateix tracte. Quina pot ser la raó a aquest greuge? Mai hem obtingut resposta, malgrat haver-ho preguntat de manera insistent. Volem diàleg, i que els nostres socis i aficionats puguin tornar als pavellons en aquelles competicions que estan permeses i que ara s’han de disputar sense públic, un greuge respecte la majoria de clubs que disputen lligues a nivell espanyol.
Aquestes mesures arbitràries i el dany que s’està fent als clubs esportius, SENSE CAP SUPORT NI AJUDA, fan trontollar i posen en perill un dels tresors del nostre país. Encara hi som a temps, però exigim respecte i sentir-nos escoltats.
Ben aviat el nostre país viurà unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. Vist com se’ns ha tractat, com se’ns ha abandonat i com se’ns ha criminalitzat des del Govern, us volem dir que: NO US VOTAREM si no sou capaços de tractar l’esport i als esportistes (sobretot els nens i nenes) com es mereixen. Durant la campanya demanem que no tingueu la fatxenderia de convocar actes polítics a aquelles instal·lacions que ens tanqueu. Si no serveixen per fer esport, tampoc poder usar-se perquè us vagin a escoltar i aplaudir.
Al llarg d’aquests mesos, tot i la dificultat que sabem que hi ha, i els esforços que alguns han fet, heu desatès, ignorat i menyspreat les peticions, precs i veus de les Federacions, de la UFEC, així com nula ha estat la representativitat d’EsportCat i el seu Secretari General. Que si bé han alçat la seva veu i la seva queixa, no han sigut escoltats i han estat menyspreats. Això és menystenir a tot el món de l’esport. Ara doncs, és l’hora que escolteu, alta i clara, la veu d’aquells i aquelles que som a les pistes cada dia, amb els nens i nenes i joves del nostre país. Ara és l’hora d’aquells que heu volgut invisibles i silenciats.
Ja n’hi ha prou!”
