El darrer 25 de novembre es van celebrar les eleccions autonòmiques a Catalunya. Molts catalans partien de l’objectiu que aquestes eleccions marcarien un punt d’inflexió en la història de Catalunya, d’altres, reafirmant-se en els seus ideals patriòtics i molts d’ells intimidats per la campanya de la por que ha dut a terme el Partit Popular, pronosticaven un fracàs electoral de l’onada sobiranista que havia sorgit a Catalunya arran de la darrera diada de l’11 de setembre.
És important que els catalans entenguin bé el perquè de la decisió del molt honorable President Mas d’avançar els comicis electorals. Hom sap les dificultats econòmiques que ha arrossegat Catalunya en els últims anys. És cert que l’herència rebuda dels darrers governs “tripartit” ha estat d’escàndol degut a l’augment descomunal de deute que ha contret la Generalitat en les dues darreres legislatures. Raó d’això han estat les retallades que ha hagut d’aplicar el govern de Convergència i Unió en el darrer any i mig de mandat. Molta gent no entén perquè s’ha retallat en els pilars fonamentals de l’estat del benestar quan haurien de ser intocables. Els catalans hem d’entendre que aquestes mesures són necessàries malgrat que èticament les nostres ments no puguin concebre-ho com a tal. De la mateixa manera que un individu té obligacions en retornar un deute contret amb una entitat bancària, doncs la Generalitat també té la obligació de retornar els seus deutes amb els seus creditors. La restricció pressupostària que s’ha aplicat novament des de Madrid ha afectat Catalunya. Arran d’això seguiran havent-hi nous ajustaments econòmics perquè així ens ho imposa el govern del PP des de Madrid.
S’ha d’emfatitzar que de retallades n’hi ha hagut en moltes de les àrees de la Generalitat i s’ha prioritzat retallar en menys mesura en educació i sanitat, encara que molta gent en discrepi i n’opini el contrari.
Davant d’aquesta situació, els catalans, treballadors i valents com som, hem de lluitar i tirar endavant. Hem de generar un input de competitivitat i eficiència capdavanter a Catalunya, tant en Administracions públiques com privades. D’aquesta manera serem capaços de tirar endavant i reafirmar-nos en els nostre potencial econòmic i social.
Centrant-nos novament en els resultats electorals, s’ha de destacar positivament la participació ciutadana ja que ha passat del 58,78% al 2010 al 69,56% al 2012. Aquest resultat permet donar més solidesa a la representació parlamentària que n’ha sorgit electa. Ara podem dir amb més fermesa que el Parlament català sorgit de les eleccions del 25 de novembre és una fotografia del pensament del poble català.
De cares als partits polítics hom ha pogut veure la davallada que ha sofert CIU. Molts parlen de derrota electoral, jo em reafirmo en què CIU, malgrat les discrepàncies, és la força més votada del parlament(50 escons de 135). Quasi bé ha obtingut 2,5 vegades més vots que el segon partit amb més suport, ERC. Aquesta hegemonia li dóna força per seguir endavant un projecte polític que ha iniciat arran de la diada de l’11 de Setembre. Juntament amb ERC, ICV i CUP, CIU podrà tirar endavant la proposta del dret a decidir. Els partits sobiranistes sumen 87 escons al Parlament, gairebé 2/3 parts del Parlament. És una majoria més que suficient per tirar endavant el procés i d’aquesta manera donar la oportunitat al poble català de poder expressar la Catalunya que vol en un futur pròxim.
Del nou govern és precipitat dir-ne quins partits polítics el formaran. Amb certesa sabem que el Sr. Artur Mas serà el president de la Generalitat de Catalunya ja que així ho ha expressat el poble. El Sr. Mas comptarà amb el suport del Sr. Oriol Junqueras, ERC, ja ha dit que el recolzarà en l’acte d’investidura. El que resta veure ara és si algun partit polític es sumarà al govern de CIU o no. Les negociacions estan obertes.
PERE TORRÀ
Jnc Roses
