Avui (per ahir) m’he despertat a l’hora de sempre, quarts de set. Com sempre, el cap comença a donar voltes de manera anàrquica. Penses en ahir, en avui. Descontroladament, penses en mil i una coses que hauries d’haver fet o haver dit o que hauries de fer o dir. Despert, costa retenir aquests pensaments.
Avui si recordo quelcom sobre l’ahir. Mig despert mig adormit, era com si estigués parlant a un auditori sense concretar. Pot ser erau vosaltres, pot ser algun mitjà de comunicació, pot ser, a través de la tele, era el poble de Roses. Parlava i algú m’escoltava. La realitat és que estava sol dins el meu pensament.
Recapitulava. Les eleccions han anat bé!, estic disgustat però han anat bé!.
Pensava que no podem deixar de constatar dos fets positius.
Les eleccions es varen plantejar com a plebiscitàries i el resultat ha estat òptim, han guanyat les forces que voliem que guanyéssin, els partidaris del dret a decidir i, no oblidem, amb la presència més forta dels que, a més, ens hem presentat com a sobiranistes.
El poble català ha votat massivament i ho ha fet majoritàriament pels partits sobiranistes. La suma de CiU + ERC té majoria absoluta.
Està clar que si a aquesta suma, hi afegim ICV + CUP, freguem la suma dels 2/3 de diputats. Mai cap Parlament havia acollit tants diputats amb un mandat tan explícit pel dret a decidir, obligats a plantejar un referendum sobre l’estat propi.
És obvi que com a militants, simpatitzants o votants de CiU ens hauria agradat obtenir un lideratge únic del procés en mans del President Mas. Segur, però pot ser el desig era massa pretenciós i, recordem-ho, de bon principi, es va dir que el camí seria difícil i també cal veure que aquest resultat més que un problema és una oportunitat.
La intel·ligència de poble ens posa continuament a prova i la nostra intel·ligència s’ha d’aplicar a saber administrar el poder que ens aquest otorga complint les condicions que ens ha dictat.
El poble de Catalunya ha decidit que el viatge cap a Ítaca no pot estar només en mans de CiU, hi ha convidat altres protagonistes.
Els votants pel dret a decidir han repartit la responsabilitat entre forces polítiques de tarannà variat i ha dictaminat que el President Mas en sigui el cap.
Entenc que el lideratge del President Mas no queda qüestionat però sí que se li demana enriquir la tripulació amb altres mariners. Amb idees clares i pròpies. El poble diu que l’ Ítaca que volem te molts matisos diferents.
Tots els que hem votat pel dret a decidir, en somnis, hem dibuixat un nou país, personalment ideal. Tots l’hem vist amb un tronc central potent i compartit, amb estat propi, però tots hi veiem branques diferents, fetes a mida. La dels nostres somnis més petits i íntims. i Així hem anat a votar.
La feina continua i cal que ens preparem. Primer per a compartir i, a continuació, per establir estratègies que, com ens va dir el Conseller Mas Colell, ens portin a guanyar el gran repte. El referendum amb la la gran pregunta, Vols un estat propi per a Catalunya dins l’Unió Europea?.
Carles Pàramo
