Sota aquest títol va celebrar ahir l’associació MaRoNes una xerrada per commemorar el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones
Maria Sàbat i Lívia Jarque són dos psicòlogues gironines que van impartir una xerrada, ahir a la tarda, en el marc del 25N, al Centre Cultural de Ca l’Anita, a instàncies de l’Associació MaRoNeS per commemorar el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.
Una xerrada que portava per títol “Violència silenciades en els processos de fertilitat i mort gestacional”, i en que les psicòlogues van parlar des de la seva vessant com a professionals, però també per haver patit en primera persona processos de fertilitat i mort gestacional.
“La violència obstètrica està emmarcada en el marc de la violència masclista, però la qual no està sempre exercida per homes, ja que és pateix al voltant dels processos del desig d’embaràs i del postpart, però també durant els processos de fertilitat, i la violència que s’exerceix en aquests contextos potser per part tant de dones com d’homes, i aquesta és una particularitat de la violència obstètrica”, va explicar la Sàbat.
I un exemple de violència obstètrica en els processos de fertilitat el va donar Jarque, en assenyalar que “durant molts anys, totes les proves realitzades en contextos d’esterilitat només es feien a les dones, ja que es donava per suposat que l’home no podia tenir cap peculiaritat per a que estigués involucrada en aquesta esterilitat, i avui dia, afortunadament això està cambiant”, per remarcar tot seguit que “era un tipus de violència, més institucional, però que emparada en el marc de la manca de perspectiva de gènere ha estat molt invisibilitzada en el món de la medicina”.
La violència obstètrica, en definitiva, es refereix a les pràctiques i conductes realitzades per professionals de la salut a les dones durant l’embaràs, el part i el puerperi, en l’àmbit públic o privat, que per acció o omissió són violentes o poden ser percebudes com a violentes. Inclou actes no apropiats o no consensuats, com a episiotomies sense consentiment, intervencions doloroses sense anestèsics, obligar a parir en una determinada posició o proveir una medicalització excessiva, innecessària o iatrogènica que podria generar complicacions greus. Aquesta violència també pot ser psicològica, com per exemple donar a la usuària un tracte infantil, paternalista, autoritari, despectiu, humiliant, amb insults verbals, despersonalitzat o amb vexacions.
