L’atleta rosinc va participar per segon any consecutiu a l’Ultra Trail Transvulcània on participen els millors corredors de curses de muntanya del món
8 hores, 38 minuts i 40 segons és el temps que va invertir el corredor del Club Atletisme Roses patrocinat per la Fundació Alchimia Solidària i Team Sport HG, en cobrir els 73,3 quilòmetres de l’Ultra Marató Transvulcània, considerada com la més dura del calendari internacional de les carreres de muntanya, que es va celebrar a l’illa de Palma de Gran Canàries.
Un temps que va rebaixar de 20 minuts respecte a la seva participació l’any passat, tot i quedar en una posició més endarrerit, la 34ª, que al 2013.
A les 6 del matí de dissabte, encara de nit, més de 2.000 atletes van prendre la sortida, i Llamas, amb l’experiència de l’any passat va sortir “més tranquil i regulant, però tot i això anava millorant els temps parcials que havia fet l’any passat”. L’atleta rosinc havia preparat bé la cursa cursa i “em trobava amb forces”, però pujant al cim de la prova, el pic Roque de Los Muchachos, “m’ha començat a entrar rampes a les cames, i després, a la baixada de 20 quilòmetres fins al nivell del mar, em feien molt de mal, i ha estat aquí quan he perdut posicions”, fins entrar a meta en l’esmentat 34è lloc.
A diferència de l’any passat, quan Xavi Llamas va entrar a meta “amb forces perquè l’alçada no em va permetre donar el meu màxim, enguany, a causa de les rampes, he arribat reventat”. Tot i això, content perquè sap que si no hagués estat pels problemes físics hauria fet una classificació molt més bona.
Cal destacar que dels més 2.000 atletes que van prendre la sortida van creuar la línia d’arribada 1.721, on el favorit i guanyador de l’any passat, Kilian Jornet, va ser superat pel burgalès Luis Alberto Hernando, que va emprar 6 hores, 55 minuts i 41 segons per entrar primer a meta
Xavi Llamas ha disputat la Transvulcània de la Palma de Gran Canària dues vegades. Dos cops els quals considera que “ja és suficient” i a partir buscarà altres reptes, altres maratons de muntanya per viure, entre les quals ha apuntat “una que es fa a Tenerife, o bé una altra que se celebra al Marroc, ja veurem”.
El queda gairebé un any per prendre una decisió al respecte.
