Al km 5 Llamas es torça el turmell ressentit, i aguanta així 100 quilòmetres més per creuar la línia d’arribada en segona posició
Xavi Llamas va guanyar l’any passat de manera contundent la marató de Guara-Somontano de la població d’Alquézar, a Osca, de manera contundent. Una prova que transcorre per la serra de Guara i que va captivar a l’atleta rosinc. Per aquest motiu, enguany es va tornar a presentar a Osca però per disputar la distància més llarga de les tres curses que es fan, la de 102 km.
I ho va fer tot i tenir ressentit un turmell a causa d’un esquinç que es va fer a la cursa nocturna de Vilajuïga i que es va reproduir fa unes setmanes a Cantallops, en una prova corresponent a la Lliga de Curses de Muntanya de l’Alt Empordà.
I Xavi Llamas va fer segon dissabte en aquesta ultra marató tot i que al km 5 es va tornar a torçar-se el turmell lesionat, “em vaig espantar però, vaig dir pels meus nassos que acabo la carrera”, i la va acabar, pujant al podi en segona posició després de creuar la línia d’arribada amb un temps d’11 hores, 39 minuts i 33 segons.
L’atleta rosinc només donar-se el tret de sortida es va posar al capdavant de la cursa “i al quilòmetre 3 ja vaig marxar sol, i vaig pensar si que corre poc aquesta gent, clar jo no havia fet mai una cursa de 100 quilòmetres i pot ser anava massa fort, però com em trobava bé vaig tirar”, va dir Llamas en acabar la cursa. Però a la primera baixada del recorregut, quan es portaven cinc km “em vaig regirar el turmell lesionat per una pedra, a la cursa de l’Alt Empordà hi ha pedres, però aquí a Guara hi ha triple, de tots les formes i tamanys, és increïble”. A causa d’això el corredor del Club Atletisme Roses que corre amb el Team SportsHG, va haver de baixar el seu ritme, i quinze quilòmetres més endavant, en una baixada, el va agafar un grupet de 4 corredors, tot just quan la cursa tornava a passar per Alquézar, poble des d’on s’havia donat el tret de sortida. I d’Alquézar, quan la cursa mirava cap a munt “em vaig tornar a escapolir, tot i que després em van agafar els favorits i vam fer un grupet de 4 corredors”, va dir en Xavi.
Finalment sobre el quilòmetre 40 es van quedar sol Llamas en companyia d’una altre atleta, en Remi Queral, que seria el guanyador, “i va ser quan em va donar una baixada física, una ‘pàjara’ en l’argot ciclista i el corredor que anava amb mi es va marxar”.
Una ‘pàjara’ que li va durar a en Xavi 20 km, “sí, al km 60 va ser quan em vaig a començar a trobar més bé, però clar, impossible contactar amb el primer, però el que em preocupava era el tercer classificat, que no sabia si m’estava agafant. La sort és que era una part de la cursa en que havia més pista i no patia tant del turmell quan passàvem per traçat amb molta pedra”.
Finalment, en Xavi Llamas va creuar la línia d’arribada en segona posició que “per mi, per ser la primera cursa de 100 quilòmetres i haver-ho fet quedant per darrera un corredor que enguany ja porta disputades unes sis, és una victòria”.
El principal handicap respecte als seus rivals de no haver fet mai l’atleta de Roses una distància tan llarga (el màxim que havia són els 87 de la marxa 24 hores del Cap de Creus amb un desnivell acumulat de 2.000 metres, quan a Guara van ser de 6.000), és que “ells saben regular els esforços millor o el menjar que han de portar, per exemple, perquè a mi els mateixos corredors em donaven menjar al veure que jo no portava pràcticament res”, va explicar Llamas com anècdota.
Sigui com sigui aquest resultat a Osca fa treure el sabor amarg que tenia fins ara en Xavi de la seva temporada com a corredor de curses de muntanya. Temporada que a causa de diferents problemes no estava sent gens bona. Fins ara.
