42 anys de democràcia a Roses en els que l’Ajuntament ha viscut dues mocions de censura, la més coneguda “la dels mexicans”, i que pel que fa a les dades estadístiques destacar que Carles Pàramo ha estat l’alcalde que més recolzament ha obtingut a les urnes (47,62% eleccions municipals de 1999), mentre que l’últim alcalde investit, Joan Plana, ha estat el que més suport ha acumulat (65%) en un ple d’investidura
La investidura de Joan Plana va ser la que va acumular més suport plenari de la història de l’actual Ajuntament democràtic
Al llarg de la seva intervenció en el ple de la seva investidura com alcalde de Roses, Joan Plana, va assenyalar que “per primera vegada podem afirmar que l’actual Ajuntament democràtic ja ha governat més anys que l’anterior Ajuntament de l’etapa franquista”.
I el primer Ajuntament democràtic, que data de l’any 1979 del segle passat, va tenir com alcalde a Jaume Noguer (PSC), que va ser investit amb el suport dels 5 regidors del seu partit dels 13 edils que tenia llavors la corporació municipal. 5 vots que van suposar només el 38% del suport. Noguer va repetir mandat l’any 1983, i en aquesta legislatura, en aconseguir 8 regidors, ja va governar en majoria en obtenir un 61% dels vots possibles, és a dir, li van donar suport els 8 edils socialistes d’un total de 13 regidors.
La moció de censura “dels mexicans” l’any 1989, la primera de l’Ajuntament democràtic de Roses
El socialista Jaume Noguer va guanyar, l’any 1987, les eleccions per tercera vegada consecutiva. Ho va fer, però, amb només 6 regidors dels 13 possibles, circumstància que van aprofitar els 7 edils, que en teoria anaven a l’oposició, per ajuntar-se i fer alcalde al candidat de la llista de CiU, Joan Bataller, que amb un 54% de suport, és a dir, els 4 escons de la coalició nacionalista més els 3 de CDS, PP i Grup de Defensa de les Platges, van poder formar Govern
Un Govern, però, que va ser molt inestable, amb importants problemes de convivència entre els seus representats, la qual cosa va ser aprofitada per Noguer per intentar convèncer a un dels regidors de CDS, PP o GDP per a que s’aliés amb els socialistes per fer possible una moció de censura. No ho va aconseguir.
Tot i això, els 6 regidors del PSC, corria l’any 1989, es van posar la manta al cap portant a terme una jugada, si més no surrealista, ja que van presentar una moció de censura per fer alcalde al candidat del PP a les eleccions municipals del 87, a en Pere Sanés, i que al 89 era, ni més ni menys, que el primer tinent d’alcalde de l’equip de Govern encapçalat per Joan Bataller.
Si surrealista va ser l’estratègia dels socialistes per tirar endavant una moció de censura, esperpèntic va ser el moment de la votació de la moció de censura.
Posem-nos en context: la sala de plens de l’Ajuntament de Roses estava plena a vessar. La situació del moment era de tot, menys relaxada. I de cop, apareixen dins la sala tres homes, dos d’ells disfressats de mexicans, que van començar a increpar als regidors, per finalment aconseguir aturar la sessió plenària, no sense abans trencar l’urna on s’havia de votar.
Però, la polèmica no va acabar aquí, ja que segons diu la llei, quan una moció de censura no prospera, els regidors que l’han impulsada ja no en poden presentar cap més en durant el mateix mandat. Finalment, però, es va entendre que la moció no va prosperar perquè no es va arribar a votar i, per tant, calia celebrar un altre ple. I aquest va tenir lloc dies després, però en aquesta ocasió a porta tancada com a mesura preventiva que ciutadans “provinents” de Centreamèrica es tornessin a presentar.
I la moció va prosperar amb els 6 vots socialistes, un vot del PP i un vuitè, que va ser una sorpresa per inesperat, del Grup de Defensa de les Platges.
D’aquesta manera, el Popular Pere Sanés, va ser investit alcalde aquell any de 1989, tenint com a companys de Govern a 6 regidors del PSC i a 1 del GDP.
A les següents eleccions municipals, les de 1991, els electors escollien a 17 representants a l’Ajuntament, 4 més que a les anteriors per l’augment del cens de la població de Roses.
I en aquests nous comicis, Jaume Noguer tornava a guanyar (per quarta vegada consecutiva), tot i que tant sols va aconseguir 6 regidors. Una victòria tan feble que no li va permetre tornar a ser investit com alcalde… De moment.
2ª moció de censura l’any 1991 a l’Ajuntament democràtic de Roses
Aquell 1991, l’Ajuntament de Roses va viure dos plens d’investidura on es van escollir a dos alcaldes diferents.
Dos plens d’investidura a causa d’una moció de censura, la segona 16 anys després d’haver-se instaurat la democràcia.
Ens tornarem a posar en context: l’any 1991, el PSC d’en Jaume Noguer va guanyar les eleccions, com dèiem més amunt, per 4a vegada consecutiva. Però, un pacte entre Convergència i Unió i Partit Popular, que sumaven majoria absoluta amb 9 regidors, el van desbancar de la possibilitat de ser un altre cop alcalde, ja que els nacionalistes i els popular van decidit tornar-se l’alcaldia: 2 anys d’alcalde per a Pere Sanés (PP) i després 2 anys com alcalde Carles Pàramo (CiU).
Què va passar doncs?
Què tot just quan només s’havia de celebrar el ple d’investidura per començar el mandat de 4 anys, un regidor del PP, en Manel Pou, es va equivocar a l’hora de donar el seu vot.
Així, Pere Sanés no va arribar a la majoria absoluta dels vots, i quan això passa, la llei diu que automàticament és proclama alcalde el candidat de la llista que va guanyar les eleccions, i en aquest cas, recordem va ser en Jaume Nogué, del PSC.
Ningú donava crèdit al que es viure a la sala de plens de l’Ajuntament de Roses…
Total, que la 2ª moció de censura estava al caure. Una moció de censura que no va ser tant mediàtica i coneguda com la primera, però les causes de la seva celebració sí que van ser tant surrealistes o més que la “dels mexicans”.
Així, 15 dies després, la moció va fer plegar a en Nogué com alcalde, el qual ostenta el dubtós honor de ser el més efímer de la història de la democràcia de Roses, i va investir a Pere Sanés amb els 3 vots del seu partit (PP) i els 6 de CiU. Alcaldia que va cedir 2 anys després, al 1993, a Carles Pàramo.
I aquell any de 1993 va començar l’era Pàramo, ja que va repetir com alcalde en guanyar les eleccions al 1995 en aconseguir 8 regidors, i que va governar en majoria gràcies al pacte realitzat amb ERC, que va treure un regidor amb en Ramon Pujol com a cap de llista.
| Alcaldes amb menys i major suport a les urnes
L’alcalde amb menys suport a les urnes va ser en Pere Sanés el 1989 (10,87% dels vots), i l’alcalde amb més suport a les urnes va ser Carles Paramo el 1999 (47,62% dels vots). |
A les següents eleccions municipals (any 1999), Pàramo va tornar a guanyar, sent amb un 47,62%, l’alcalde que més suport va obtenir a les urnes la història de la democràcia de Roses. Amb els 9 regidors assolits el permetia governar en majoria, però tot i això, va voler pactar un altre cop amb l’Esquerra Republicana de Ramon Pujol.
El líder nacionalista rosinc va reeditar alcaldia a les eleccions municipals següents, les de 2003, quan va repetir els 9 regidors aconseguit a les urnes i que en aquesta ocasió va governar en majoria i sense amb la coalició de cap altre partit.
Als comicis locals del 2007, Pàramo va tornar a guanyar les eleccions, tot i que en obtenir 7 regidors no li va permetre fer majoria, circumstància que va ser aprofitada per pràcticament tota l’oposició per pactar i amb els 5 regidors del PSC, 2 del GiR, 2 del PP i 1 d’ICV, van fer alcaldessa a la socialista Magda Casamitjana. L’únic partit que no va voler pactar va ser ERC, quan en Marc Danés era el cap de llista. I aquest posicionament de Danés li va valdre, com agraïment, que Pàramo el fitxés per CiU per entrar a la llista de les eleccions del 2011.
Carles Pàramo plega a mitja legislatura
Aquest any del 2011, CiU, amb Carles Pàramo al capdavant, va tornar a guanyar les eleccions amb 9 regidors, que no van ser suficients per fer majoria en augmentar un altre cop el cens poblacional a Roses i passar de 17 a 21 regidors. Però, un pacte amb el PP, que havia tret 3 regidors, va permetre governar en coalició, i harmonia.
| Alcalde sense encapçalar cap llista electoral
L’únic alcalde que ha estat escollit sense haver encapçalat cap llista electoral ha estat Montse Mindan, que va ser el 2013 després d’anar de número 2 a la llista de CiU el 2011. |
Al 2013, però, hi va haver un canvi d’alcalde com ja es va estipular en el si de l’assemblea local de Convergència i Unió, així, Carles Pàramo va deixar l’alcaldia per cedir-li la vara d’alcaldessa a Montse Mindan.
I Mindan ha mantingut la vara d’alcaldessa durant 8 anys. Va guanyar les eleccions municipals de 2015 aconseguint un total de 7 regidors, dos menys dels necessaris per governar en majoria, ja que aquest els electors 17 regidors i no pas 21, en baixar el cens de població. L’opció, doncs, era fer un altre pacte per poder governar sense problemes, però el soci de la passada legislatura, el PP, només havia tret 2 regidors.
Per tant, es va encetar una ronda de converses amb pràcticament la resta de partits polítics, per finalment decidir pactar amb Gent del Poble, partit de caràcter assembleari que va entrar al 2011 per primer cop a l’escena política de Roses i que quatre anys després, aquest 2015, entrava a l’equip de Govern amb Francesc Giner i Félix Llorens.
Però, el fet de governar només amb tant sols 7 regidors dels 17, és a dir, en minoria, que conformaven la corporació municipal no va suposar un gran problema durant tot el mandat ja que l’equip de Govern i l’oposició van ser capaços d’arribar a pactes de legislatura per tirar el projectes endavant.
Això sí, si la relació entre CiU i PP com a socis durant el mandat 2011-15 va ser una bassa d’oli, més d’una xispa (i de dos) van saltar entre els membres de Convergència i Unió i els assemblearis de Gent del Poble.
|
Votar a favor de la investidura des de l’oposició Només dos regidors han votat alguna vegada la investidura d’un alcalde sense formar part del Govern: Domingo Cusí (Grup de Defensa de les Platges) va votar la candidatura de Joan Bataller (CiU) el 1987 i la de Pere Sanés (PP) el 1989.
|
El principal damnificat de la creació d’aquest nou equip de Govern va ser el PP, que després de veure la bona entesa amb CiU com a socis de Govern, es van veure desplaçats tot i tenir els mateixos regidors que GdP.
Aquest partit, de funcionament assembleari, per fer coalició va demanar les regidories de Promoció Econòmica, Turisme i Cultura i Festes, així com la creació d’un alberg (refugi) per a excursionistes a Punta Falconera. Un refugi que també contemplava CiU en el seu programa electoral. Un refugi que avui dia no existeix.
Un partit que va entrar amb força al 2015 a l’Ajuntament de Roses i després de 4 anys d’absència, va ser ERC, que va obtenir 4 regidors, tot i que mai hi va haver serioses negociacions entre els republicans i els convergents per fer un pacte de Govern.
I a les eleccions municipals de la legislatura actual, les del 2019, Montse Mindan, ja com a cap de llista de Junts, hereu del PDeCAT després de desaparèixer la coalició nacionalista de CiU, va tornar a guanyar les eleccions, però només amb nombre de vots (1.493), ja que va aconseguir els mateixos 4 regidors que ERC-AM, que va tenir el suport de 1.362 electors.
Aquest any sí que els representants de tots dos partits (Junts i Esquerra) van seure a negociar per governar plegats, però com a 8 regidors no feien majoria (els hi faltava un escó) van haver de comptar amb els dos edils de Gent del Poble, que en aquests comicis el cap de llista va ser Félix Llorens amb Francesc Giner com a segon, a l’inrevés que quatre anys enrere.
I els tres cap de llista, Montse Mindan (Junts), Joan Plana (ERC-AM) i Félix Llorens (Gent del Poble) van signar el que es va anomenar Pacte de Canyelles. Pacte que va contemplar com a primer acord, el relleu de l’alcaldia de Mindan a Plana al cap de 2 anys.
I donant compliment al Pacte de Canyelles, el passat dissabte 26 de juny, Joan Plana va ser investit com el setè alcalde de Roses dels 42 anys de democràcia als Ajuntaments.
| Alcaldes amb menys i major suport a les seves investidures
Jaume Noguer (PSC) va ser el que menys suport va tenir en la seva investidura, primer a la “fugaç” de 1991 (amb els vots de 6 dels 17 regidors, 35%), i a la segona del mateix Noguer del 1979 (amb 5 vots de 13, 38%). I la investidura amb més suport ha estat l’última, la de Joan Plana, 65%). |
Investidura en la que Plana va acumular més suport plenari de la història de l’actual Ajuntament democràtic (65%) en ser recolzat pels 4 regidors de Junts per Roses, els 4 d’ERC-AM, els 2 de Gent del Poble i del regidor de Lliures, per obtenir un total d’11 vots.
Ben és cert que tant Páramo al 2011 com a Mindan al 2013 van obtenir en els seus plens d’investidura un total de 12 vots, però llavors a la corporació municipal hi 21 regidors, baixant, per això, el percentatge de recolzament a un 57%.
| D’alcalde a regidor
Mai cap alcalde ha deixat l’Ajuntament de Roses immediatament després de deixar l’alcaldia, tots han seguit formant part del consistori, sigui al Govern o a l’oposició: |
I arran del canvi d’alcaldia el cartipàs actual de l’Ajuntament de Roses en els seus 42 anys com a institució democràtica queda de la següent manera:
Alcalde: Joan Plana, Àrea de l’Alcaldia i Serveis Generals i l’Àrea de Seguretat Ciutadana; i confereix als regidors i regidores que s’esmenten a continuació les delegacions genèriques d’Àrea que s’indiquen:
- Montserrat Mindan: Àrea de Turisme i la primera tinença d’alcaldia
- Fèlix Llorens: Àrea de Promoció Econòmica i la segona tinença d’alcaldia
- Sílvia Ripoll: Àrea d’Urbanisme
- Marc Danés: Àrea d’Economia i Hisenda i l’Àrea d’Ensenyament i de Sanitat
- Eric Ibáñez: Àrea de Cultura i Festes i l’Àrea de Govern Obert
- Juan Manuel Fernández: Àrea d’Infraestructures i Serveis Públics
- Ester Bonaterra: Àrea d’Acció Social, Igualtat de Gènere i Nova Ciutadania i la tercera tinença d’alcaldia
- Verònica Medina: Àrea de Joventut i l’Àrea d’Esports.
- Francesc Giner: Àrea de Medi Ambient.
