Unanimitat en la valoració positiva del barraquers en la programació de concerts, en la celebració de Les Barraquetes i en solucionar de cares al futur la polseguera que s’aixeca al recinte de l’antic càmping Bahia
12 colles de Carnaval de Roses van sol·licitar disposar d’una barraca al recinte de l’antic càmping Bahia durant la Festa Major de 2025. Una d’elles, en el compliment de la normativa que diu que és incompatible ser president d’una colla de Carnaval a la vegada que desenvolupar el càrrec de regidor de l’Ajuntament de Roses, va haver de desistir, i cap colla més va demanar disposar d’una barraca. Així, enguany han donat de menjar i beure als assistents a les Barraques les colles Bruel, Wendys, Los Lereles, Passats de Rosca, A Corre Cuita, Bai de Feis, Torrascastanyes, Ens falta temps–Els que faltaven, Tech, Pim Pam Pum i Scargottins.
I els representants de totes aquestes colles han valorat molt positivament, en primer lloc el cartell de concerts.
En Dani García, de la colla Bruel, va afirmar “el cartell, molt bé, no tinc cap queixa ni pel cartell ni per res”. Això sí, i va voler entrar en la part econòmica assenyalant que “es va quedar a la reunió de barraques de no pujar els preus, perfecte, però crec que per les pròximes s’hauria de pujar un xic, sense abusar, perquè tot puja, i si volem tenir guanys nosaltres hauríem de fer el mateix, però repeteixo, una pujada minsa, sense disparar els preus”. Cal a dir que la Bruel, amb la colla Scargottins, era la que estava més allunyada de l’escenari i, per tant, la que menys rèdit econòmic treu de treballar a Barraques.
L’Alfons Gómez, de la colla Wendys, va ratificar l’afirmació d’en Dani sobre el cartell en dir que “ha vingut molta gent, això vol dir que el cartell era bo”, per endinsar-se tot seguit en els comptes de la seva barraca, “nosaltres hem estat -la segona barraca més llunyana de l’escenari amb la Pim Pam Pum– una barraca de menjar, en aquí no servim tant de cubates, i és en la beguda on està el marge de benefici més ample, però estic content perquè soc una persona que es queixa poc”, Het aquí el seu secret per ser feliç: no queixar-se.
En Manel Senés de Los Lereles, va ser molt explícit en quant a la valoració de les barraques en dir, després de preguntar que han dit els demés (no per dir el mateix, sinó per saber-ho) va afirmar amb un rotund “estic totalment d’acord” i matissar tot seguit que “no dono un 10 perquè la perfecció no existeix, però ha estat molt bé”.
I després de tres homes va arribar l’opinió d’una cap de colla, l’Encarni Guerrero de la Passats de Rosca, que no es va desviar del que van dir els seus companys, en dir que “en general, el cartell de concerts ha millorat respecte a l’any passat, sí que és veritat que el dimarts -Goa Pop DJ’s i Mama Dousha- i dimecres -DJ Lia Nova i La Fúmiga- van ser els dies més fluixets, però a partir de dijous, molt bé”, per fer l’apunt que sortosament “enguany hem sigut més colles que l’any passat, quan érem 8, per tant no hem anat tan ofegats per donar de menjar i beure als visitants de les Barraques”. Cal recordar que la colla Passats de Rosca es va estrenar l’any passat a Barraques.
Carles Ferrer, cap de colla de la A Corre Cuita també va valorar molt positivament el cartell de concerts de Barraques dient “aquest anys ha sigut un excel·lent, tres dies a tope -dijous, divendres i dissabte– i nosaltres no hem parat cap dia, cap dia, perquè tots els dies ha estat molt bé”.
Com bé li va anar a la colla Bai de Feis “perquè el cartell de concerts ha estat molt bé, millor que altres anys, hi ha hagut molta gent i el lloc que tenim -al costat de l’escenari a la banda de les fires- és molt bo”, va dir, amb més sinceritat impossible, la cap de colla Laura Felgueres.
I d’igualment pensament que la Laura va ser el cap de colla de la Torracastanyes, Manolo Garrido, ja que la seva barraca estava ubicada al costat de l’escenari, però a la banda que dona als mòduls de WC, per tant, la seva valoració del cartell de concerts va ser “positiva, per nosaltres han estat unes bones Barraques, hem treballat molt, però han estat molt bones”.
Un dels més positius en quant a la valoració va ser el cap de la colla Ens falta temps-Els que faltaven, Jordi Alcaide, que fins i tot va anar més enllà per dir que “nosaltres ja portem uns quant anys fent Barraques que, aquest, com a colla, és el quart, i és el millor de llarg a nivell de cartell, a nivell d’ambient i en tots els nivells”.
El cap de la colla del Tech, Narcís Vila, també va assenyalar que “aquest any creiem que el cartell ha estat molt bo, tot i que el dimarts amb Mama Dousha”-coincidint amb l’Encarni Guerrero, “no va ser el que esperàvem, com tampoc el divendres, ja que Las Migas i Estopaos tenen un estil musical molt particular i no van portar el públic esperat”. Vila va considerar “impressionants les actuacions de La Fúmiga i Dr. Prats que van portar molta gent d’altres contrades, tot i que el millor dia, com quasi sempre cada any, ha estat el dissabte amb els DJ’s de Va Parir Tour de Flaixbac, com també cal destacar l’actuació de Mon DJ el dia anterior”.
Jordi Pérez, el cap de colla de la Pim Pam Pum, no va desmentir als seus companys barraquers en assenyalar que “tot ha anat molt bé respecte al cartell de concerts, la veritat, hem tingut molta gent cada dia i la música molt bé”.
Per últim, el cap de colla de la Scargorttins, Ferran Prats, va exclamar amb un escarit adjectiu de “perfecte!” a tot el que se li va preguntar. Més clar, impossible.
La problemàtica dels tema dels gots reciclables, des que l’any passat no s’han de retornar, ja no existeix.
Les Barraquetes de l’últim dia de Festa Major dirigides al públic familiar, un encert
Carles Ferrer va ser el primer que ho va esmentar, tot i que això no vol dir que fos el primer en pensar-ho, però tots el barraquers van ser unànimes en afirmar que l’espectacle que va oferir el grup Lali Be Good dirigit al públic familiar, convertint les Barraques en Barraquetes, “va ser tot un encert perquè aquest últim dia era pràcticament residual, i avui -per diumenge– han vingut moltes famílies a berenar i fins i tot, sopar”.
L’espectacle, la iniciativa va ser considerada “genial” per tothom, també pel cap de la colla Scargottins que va preferir definir-la com a “perfecte”, però la durada, van dir altres barraquers, va ser “fatal, perquè nomes va durar una hora” i a les 20:30 hores ja no hi havia espectacle.
Molta polseguera
Un dels hàndicaps del recinte de l’antic càmping Bahia, no d’aquest any, sinó de sempre, és que el terra és això: terra, la qual trepitjada per unes quantes persones no passa res, però si es concentren milers que, a més, salten i ballen, dons la polseguera està assegurada. I si enguany afegim l’onada de calor que ha coincidit amb la Festa Major, aquesta pols es multiplica en ser-hi tot més sec del que és habitual.
I en Carles Ferrer va ser el primer que ho va esmentar, tot i que això no vol dir que fos el primer en pensar-ho, però tots el barraquers li van donar la raó. Fins i tot el cap de colla de la Scargottins, que també va reiterar el seu adjectiu favorit: “perfecte”. I va ser en aquí que vam pensar que només deia “perfecte” per diferents motius: per timidesa, perquè no volia molestar a ningú en el cas d’utilitzar un altre mot, o bé perquè el seu vocabulari no és gens més ric.
En canvi, la Felgueres va ser més explícita i contundent: “estic de la pols fins al monyo!”.
I entre els remeis que es van proposar va ser “posar grava”, va dir el propi Ferrer, per acabar amb la pols. Narcís va proposar “com fan en altres festivals a l’aire lliure, posar una lona en tota la pista per tal que no s’aixequi pols”.
Satisfacció per part de l’Àrea de Cultura i Festes
En conèixer la responsable de l’Àrea de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Roses, Sílvia Ripoll, la valoració dels barraquers, va mostrar la seva satisfacció d’aconseguir acontentar a tothom i respecte al tema de la polseguera va puntualitzar respecte a la solució de posar grava que “té inconvenients, però de totes maneres, quan fem la valoració amb els barraquers, mirarem com ho podem solucionar amb l’Àrea d’Infraestructures i Serveis Públics, que de fet ja estem mirant la possibilitat de ruixar el terra amb un líquid per compactar-lo i que a la vegada no faci malbé la gespa que hi surt durant tot l’any”, va concloure Sílvia Ripoll.
