El llibre, titulat ‘Cap de Creus. Aprendre de l’arquitectura tradicional’ es presentarà aquest dissabte, 6 de juny, amb una visita guiada i tast de productes locals al Mas Marès de Roses
Un nou llibre de l’associació GRETA, ‘Cap de Creus. Aprendre de l’arquitectura tradicional’, documenta les ruïnes dels masos del Cap de Creus i descriu una tipologia arquitectònica única preparada per conviure amb la tramuntana. L’obra, un tàndem entre l’arquitecta Olga Muñoz i la geòloga Marta Puiguriguer, desmunta el mite de la natura salvatge i explica com l’home ha habitat, construït i transformat el paisatge durant mil anys. GRETA inicia a la seu del Parc Natural del Cap de Creus un cicle ampli de presentacions i passejades amb les autores i testimonis per donar a conèixer l’arquitectura pròpia de la zona.
Caminar pel massís del Cap de Creus és, massa sovint, deixar-se portar per una il·lusió òptica. Ens hem avesat a mirar aquest racó de l’Empordà com si fos una darrera frontera indòmita, un espai on la natura s’ha expressat sense filtres. Però si ens aturem a tocar la pedra i a mirar de prop les ruïnes que envolten el paisatge la realitat és una altra: el que tenim al davant és una obra monumental construïda per mans humanes humils al llarg de deu segles. Aquesta és la tesi que batega a Cap de Creus. Aprendre de l’arquitectura tradicional, el nou llibre de l’associació GRETA que ara veu la llum després de quatre anys d’intens treball de camp per documentar una quarantena de masos que s’esvaeixen en el silenci.
Un centenar de persones van assistir el 22 de maig a la primera presentació del llibre a la seu del Parc Natural del Cap de Creus, a Vilajuïga, on l’arquitecta Olga Muñoz i la geòloga Marta Puiguriguer, coautores del llibre, van unir mirades per interpretar el territori i desgranar la tipologia específica de l’arquitectura tradicional. I ja estan obertes les inscripcions per a la visita guiada i tast de productes locals al Mas Marés el dissabte 6 de juny a les 10 hores. Una manera de descobrir un Cap de Creus “inèdit” per a molts dels assistents.
Al massís, el mas no s’entenia com un luxe, sinó com un exercici únic adaptació radical a un medi esquerp on gairebé no hi havia terra per cultivar. Els materials bàsics per a la construcció també eren limitats, tant la calç per fer els morters que unien la pedra com l’argila per fabricar rajols eren recursos escassos, i calia recórrer a l’enginy per optimitzar-los.
L’arquitectura del silenci
L’anàlisi de les autores ens descobreix una tipologia constructiva adaptada per complet al que hi havia al voltant del mas. Per protegir-se de la tramuntana, els masos no ofereixen una façana al nord, sinó una aresta: una rotació en planta que permet “tallar” el vent i desviar-ne la pressió. L’espai era molt auster. En una economia de pura subsistència, el ramat era la riquesa real, i per això ocupava tres vegades més espai que la família. Els baixos eren per al bestiar, i l’habitatge, d’amb prou feines 100 metres quadrats, se situava al primer pis, on s’accedia per una escala exterior construïda sobre una volta de pedra on, en alguns casos, hi trobem també les restes del forn. L’argila era tan escassa que s’arribaven a fer servir trossos de rajoles per construir-lo.
Però l’obra més titànica d’aquest massís no la trobem en les parets dels masos, sinó en els quilòmetres de murs de pedra. S’estima que al Cap de Creus hi ha entre 7.000 i 27.000 quilòmetres lineals de parets de pedra seca. Més llargs que la Gran Muralla Xinesa i en la versió més optimista la meitat del diàmetre de la Terra. No són només les travesses de les feixes, sinó també una infraestructura hidràulica excepcional, un enginy per retenir la poca terra fèrtil i controlar i entretenir l’aigua.
Mirar enrere per gestionar el futur
Aquest llibre no neix per ser una foto fixa del passat ni una invitació a la nostàlgia. Les autores llancen un repte a l’administració del Parc Natural: “Quina ha de ser la gestió del parc més enllà del turisme i el propòsit mediambientalista?”. La resposta ens la donen exemples de resiliència viva com el Mas de la Senyora, a Cadaqués on Pau López i Teresa Madrid treballen oliveres i ramats des de fa 10 anys, o el Mas Marés, a Roses, on la viticultora Anna Espelt defensa la gestió en mosaic.
Aquest model de mosaic pastures, vinya i olivera- ha demostrat ser l’únic capaç d’aturar els grans incendis forestals. Aprendre de l’arquitectura tradicional és, en definitiva, entendre que la màgia del Cap de Creus només sobreviurà si som capaços de recuperar l’activitat humana que el va crear.
Presentacions
El cicle de presentacions, passejades i visites guiades per conèixer la investigació del llibre de la mà de Muñoz i Puiguriguer, després de Roses continuarà al Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala el 17 de juliol, a les 19 hores; a la Selva de Mar el 29 d’agost a les 18.30 hores, es farà un itinerari per masos de la vall; i es clourà a Cadaqués el 3 i 4 d’octubre amb una presentació i sessió d’art sonor a la Sala Maifrèn i el dia següent amb un itinerari a partir de les 9.30 hores per descobrir les runes del Mas Rabassers de Dalt.
GRETA: El valor de l’arquitectura tradicional anònima
L’associació GRETA (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica) va néixer el 2011 a Girona amb una missió clara: reivindicar l’arquitectura anònima. Aquella que no omple els llibres de grans monuments però que ha configurat l’ADN dels nostres pobles i paisatges. L’entitat agrupa professionals de l’arquitectura, la història i la geologia que treballen per protegir el patrimoni des del planejament urbanístic i la recerca tècnica.
