El setè capítol del pòdcast Política és pedagogia, emès dimecres passat, va abordar la participació ciutadana com a eina essencial per reforçar la democràcia i reduir la creixent desafecció política
El setè episodi del pòdcast Política és pedagogia, emés per Empordà TV amb el suport del diari digital ViladeRoses, el Setmanari Empordà i el setmanari El Triangle va posar el focus en la participació ciutadana. El seu conductor, Antoni Salamanca, va defensar que implicar activament la ciutadania en la vida pública és una de les vies més efectives per enfortir la democràcia i frenar la desafecció política que, segons diferents estudis d’opinió, ja afecta entre el 70 i el 80% de la població.
Segons Salamanca, “un bon nivell de participació ciutadana és la millor escola de formació política que tenen les institucions i els ciutadans per exercir drets i deures”. En aquest sentit, va advertir que la manca d’implicació política té conseqüències directes en l’abstencionisme electoral, que en alguns barris i municipis ha arribat recentment a xifres pròximes al 50%.
Durant el pòdcast, Salamanca va remarcar que les institucions i la ciutadania disposen avui dia de suficients eines i canals per vehicular reivindicacions, propostes, informació o processos de consulta. “No cal inventar res”, va afirmar. El problema, segons va exposar, és que moltes administracions gairebé no utilitzen ni fomenten aquests instruments, mentre que la ciutadania tampoc no els reclama amb prou força, tot i tenir “el dret i el deure de fer-ho”. Aquesta dinàmica genera, segons va dir, “un bucle que perjudica la ciutadania i alimenta la distància entre polítics i ciutadans”.
El conductor del pòdcast va destacar especialment l’existència de nombrosos canals de participació, tant a nivell de la Generalitat com, sobretot, dels ajuntaments. Centrant-se en l’àmbit municipal, va enumerar fins a deu instruments diferents, tot i que en va subratllar tres com a especialment imprescindibles.
En primer lloc, les regidories de Participació Ciutadana. Salamanca va lamentar que, en molts municipis, aquestes àrees “es limiten a ser una Maria”, és a dir, una figura gairebé decorativa, quan haurien de convertir-se en el motor del teixit associatiu, la cooperació comunitària i la participació política.
En segon lloc, va reivindicar el paper dels consells municipals, tant consultius com vinculants. Més enllà dels habituals consells de joventut, dones o gent gran, va defensar la necessitat urgent de crear-ne en àmbits com educació —diferents dels consells escolars—, sanitat, ocupació o serveis socials. També va remarcar la importància d’impulsar consells específics sobre habitatge o transport públic, especialment en el context actual.
El tercer instrument que va destacar van ser les consultes ciutadanes, que va definir com “l’eina més accessible i fàcil d’implementar”. Tot i això, va denunciar que a Catalunya gairebé no s’han utilitzat des que la normativa les regula, fa una dècada. “En deu anys només s’han fet 53 consultes. Això vol dir cinc consultes anuals per a 940 municipis”, va subratllar.
Salamanca també va dedicar part del capítol a analitzar els obstacles que, segons ell, frenen la participació. Va denunciar que sovint l’administració es refugia en la idea que amb la democràcia representativa —els partits i les eleccions cada quatre anys— ja n’hi ha prou, menystenint així la democràcia participativa.
Entre els principals impediments va citar el paternalisme, el sectarisme, l’opacitat, el clientelisme, la burocràcia i fins i tot determinats processos de digitalització. “Són murs que fan recular la ciutadania i afavoreixen el tantsemenfotisme, el descrèdit i el desinterès per la política”, va afirmar.
Finalment, Salamanca va advertir que la manca de participació alimenta un clima de malestar social que pot derivar en polarització, discursos d’odi o violència. Per això, va insistir que si realment preocupa l’auge de l’extrema dreta, cal apostar amb més coherència per fomentar la implicació ciutadana.
“La desafecció política és una autèntica pandèmia. La vacuna la coneixem: més participació ciutadana. El problema és que sovint no es facilita prou a la població” , va concloure Salamanca.
Capítol 7 del podcast ‘Política és pedagogia’
