Durant l’any passat es van atendre 637 consultes relacionades principalment amb els subministraments energètics i es van tramitar 374 mediacions, un 25% més que l’any anterior
Amb motiu del 15 de març, Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores, l’Oficina de Consum del Consell Comarcal va presentar la seva memòria anual, on es recullen les atencions realitzades per aquest servei a tota la comarca.
El Consell Comarcal de l’Alt Empordà té subscrit un conveni amb l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya de coordinació d’actuacions per al desenvolupament de la delegació de competències en matèria de consum.
D’altra banda, el Consell Comarcal també té subscrit un conveni amb l’Ajuntament de Figueres de gestió per a la realització de determinades actuacions en aquesta matèria.
Precisament la capital de la comarca és la que acumula més atencions a usuaris i usuàries, amb 493 persones ateses durant el 2025, suposant així el 41,82% del total de consultes registrades. La segueixen Roses amb el 10,69% i l’Escala amb el 5,94%. La tasca d’informació i assessorament a les persones consumidores i usuàries de la comarca es porta a terme mitjançant l’Oficina d’Informació al Consumidor de l’Alt Empordà tant de manera presencial com telemàtica.
Durant l’any 2025 l’Oficina va atendre 637 consultes i va rebre 470 reclamacions que van donar lloc a la gestió de 374 mediacions. També s’han tramitat 52 denúncies per possible infracció administrativa, així com 20 queixes a empreses.
El vicepresident i conseller delegat de Consum, Josep Maria Bernils, ha assenyalat, amb relació a aquestes dades, que “per una banda, el volum d’atencions gestionades -des de les consultes fins a les reclamacions, queixes i denúncies- evidencien la confiança dels consumidors empordanesos en el servei. Per altra banda, queda clar que els hàbits del consum estan variant força i per això el nostre servei ha d’atendre consultes relacionades amb el comerç electrònic i la digitalització”.
Un altre fet que destaca Bernils “és la capacitat del servei per donar resposta a través de la medicació. És remarcable assenyalar que gairebé la meitat dels conflictes es resolen satisfactòriament sense necessitat d’acudir a la vida judicial. Això reforça la mediació com a una eina eficient i accessible tant pels consumidors com per les empreses. El sistema arbitral, a més, ofereix una via complementària i resolutiva amb plena validesa jurídica”.
La mediació és un servei prestat des de l’Oficina que ha anat a l’alça durant el 2025. Consisteix un procés voluntari de resolució extrajudicial de conflictes mitjançant el qual les persones consumidores i els empresaris o empresàries promouen l’obtenció d’una solució consensuada a un conflicte, amb la intervenció d’una persona mediadora formada en mediació que actua de manera imparcial, experta i neutral. En el decurs de l’any 2025 s’han tramitat 374 mediacions de consum amb les empreses reclamades.
Pel que fa a les reclamacions, encapçalen el recompte aquelles que estan relacionades amb els subministraments energètics. En aquest apartat s’inclouen els conflictes relacionats amb el subministrament elèctric, subministrament de gas, la facturació d’aquests serveis, els serveis de manteniment associats a aquests i la seva contractació, suposant el 13% de les reclamacions tramitades.
Aquestes venen seguides per les reclamacions relacionades amb automoció i les vendes a distància, que posa de manifest la tendència observada durant els anys anteriors, on les consultes i dubtes derivats del comerç electrònic havien anat a l’alça. Aquest tipus de compres són contractes subscrits a distància en els quals la llei estableix una protecció específica per a les persones consumidores.
També cal assenyalar l’augment de consultes de persones que han estat víctimes de delictes relacionats amb fraus en línia o ciberatacs vinculats als mitjans de pagament electrònic. Aquests casos inclouen compres en dominis fraudulents de comerç elecrònic (pharming, formajacking, trashing), estafes relacionades amb la banca en línia (phishing, vishing, smishing), fraus amb targetes bancàries (carding, skimming) o bé amb inversions en criptoactius i criptomonedes a través de suposats operadors o “xiringuitos financers”.
