Roses és un dels deu ajuntaments que ja han signat el manifest en defensa dels HUT, mentre Pals, Llançà i el Port de la Selva s’han sumat aquest estiu als municipis que han aprovat mocions per reclamar la revisió del Decret 3/2023
Els alcaldes i representants de diferents municipis de la Costa Brava han reforçat aquest dijous a Pals el front comú en defensa dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT), en el marc de la segona Taula de Treball organitzada per l’Associació d’Apartaments de Turisme Costa Brava-Pirineu (ATA). Una trobada que ha servit per analitzar noves accions per posar en valor un sector que els participants consideren estructural per a l’economia i el model turístic del territori.
La reunió ha permès constatar que cada vegada són més els municipis que s’han posicionat sobre la regulació dels HUT. Sant Pere Pescador s’ha adherit al manifest que ja compta amb el suport de deu ajuntaments: Begur; Calonge i Sant Antoni; Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró; Castelló d’Empúries; el Port de la Selva; Llançà; l’Escala; Pals; Roses, i Sant Pere Pescador.
A més, durant aquest estiu els ajuntaments de Pals, Llançà i el Port de la Selva han aprovat mocions relacionades amb la defensa dels habitatges d’ús turístic, sumant-se així a les que ja havien tirat endavant Castelló d’Empúries, Roses i Sant Pere Pescador.
Preocupació per l’horitzó de 2028
Un dels principals assumptes tractats a la Taula de Treball ha estat l’aplicació del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, que estableix un nou règim urbanístic per als habitatges d’ús turístic en els municipis afectats.
La normativa estableix que els HUT existents disposen de cinc anys des de l’entrada en vigor del decret per obtenir una nova llicència urbanística o cessar l’activitat, amb la possibilitat de sol·licitar una pròrroga addicional de cinc anys en determinats supòsits. Paral·lelament, els ajuntaments han d’adaptar el planejament urbanístic i justificar la compatibilitat de l’ús turístic amb l’ús residencial. La normativa fixa, amb caràcter general, un màxim de 10 llicències d’HUT per cada 100 habitants.
En el cas de Roses, l’Ajuntament informa actualment que, arran de l’entrada en vigor del Decret llei 3/2023, «no es poden formalitzar noves comunicacions d’HUT sense haver obtingut prèviament la corresponent llicència urbanística».
Des de l’ATA i els representants municipals presents a Pals s’ha tornat a alertar de la reducció de l’oferta d’allotjament que, al seu parer, podria comportar l’aplicació de la normativa i de les conseqüències que això tindria sobre l’activitat turística, l’ocupació i els negocis que depenen directament o indirectament d’aquest sector.
Durant la reunió també s’ha abordat el nou marc europeu i la necessitat de continuar treballant per trobar solucions davant l’aplicació del decret català. Els participants han defensat que els ajuntaments han de poder tenir en compte les característiques i necessitats específiques de cada municipi a l’hora d’ordenar aquesta activitat.
En aquest sentit, els representants del sector han insistit que els HUT són “la columna vertebral” de molts municipis turístics i residencials de la Costa Brava i que no es tracta d’un fenomen recent o complementari, sinó d’una modalitat d’allotjament consolidada des de fa dècades.
Mocions per reclamar canvis en el decret
Aquest posicionament s’ha anat traslladant durant els darrers mesos als plens municipals. L’Ajuntament de Pals va aprovar per unanimitat, el passat 24 de juliol, una moció en què demana a la Generalitat la revisió del decret i l’obertura d’un procés de diàleg, alhora que defensa una major autonomia dels ajuntaments per gestionar aquesta activitat.
L’Ajuntament de Llançà va aprovar la seva moció el 3 d’agost. El text afirma que “els habitatges d’ús turístic legalment autoritzats formen part de l’oferta d’allotjament i contribueixen a mantenir la competitivitat de la destinació”, i també insta la Generalitat a obrir una taula de diàleg.
Per la seva banda, el Port de la Selva va aprovar una moció el 13 d’agost en què assenyala que “els Habitatges d’Ús Turístic regulat són la peça angular de molts municipis i en depenen milers de negocis i empreses del nostre territori. Aquesta tipologia d’allotjament a la Costa Brava existeix des dels anys 60 i és una activitat del tot consolidada”. El consistori reclama igualment revisar el decret i obrir un procés de diàleg.
També Sant Pere Pescador ha aprovat aquest estiu la seva adhesió al manifest. “Considerem que les decisions que afecten el model turístic de cada municipi han de poder tenir en compte la realitat social i les necessitats específiques”, assenyala el text, que afegeix que “els HUT contribueixen a la desestacionalització i a un model econòmic més sostenible”.
A l’Escala, per la seva banda, s’ha elaborat un estudi sobre el pes dels habitatges d’ús turístic en l’economia i el model d’allotjament del municipi, mentre que altres consistoris estudien impulsar treballs similars per disposar de dades que permetin dimensionar la incidència real del sector als seus territoris.
Deu ajuntaments units sota un mateix manifest
La mobilització municipal s’articula també al voltant del manifest “Per un model turístic equilibrat, regulat i generador de prosperitat”, que ja compta amb l’adhesió de deu ajuntaments de la Costa Brava i amb el suport del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
El document defensa els habitatges d’ús turístic regulats com a “peça angular de molts municipis de les comarques gironines” i argumenta que aquesta modalitat d’allotjament forma part de la història turística de la Costa Brava des dels anys seixanta.
“Són l’allotjament preferit de les famílies i en depenen milers de negocis i empreses de servei locals i del conjunt del nostre territori. Aquest tipus d’allotjament a la Costa Brava existeix des dels anys 60 i és una activitat del tot consolidada, que ha generat prosperitat i que per mitjà de la professionalització ha esdevingut un motor econòmic i social”, afirma el manifest.
Els signants deixen clar, però, que no rebutgen una regulació de l’activitat: “Estem a favor d’una regulació, però volem que es tingui en compte la singularitat de cada zona i que es faci amb un criteri territorial. Apostem per modificar el Decret 3/2023 i per crear una taula de diàleg amb tots els actors implicats per trobar les millors solucions”.
La segona Taula de Treball celebrada a Pals ha servit, així, per donar continuïtat a les accions iniciades pels municipis i l’ATA i mantenir oberta la reivindicació d’una regulació que, segons defensen els participants, tingui en compte la realitat turística, residencial i econòmica específica de cadascun dels municipis de la Costa Brava.
