Una modalitat de pesca, la tirada de l’art, que ara és una festa, però que en el seu temps va ser una manera de sobreviure en uns moments difícils per als pescadors de Roses
L’any passat els actes festius matutins del patró dels pescadors, Sant Pere Pescador, que consisteix en una demostració de la tirada de l’art, una antiga modalitat de pesca, es van traslladar a la platja de La Perola, després de celebrar-se a la platja del Rastrell, tot just a l’entrada del casc urbà de Roses.
I ahir, també es va celebrar aquesta antiga modalitat de pesca, que es fa des de la platja, a la sorra de La Perola.
Una celebració que, com és habitual, es va encetar amb les paraules de benvinguda de l’alcalde de Roses, i ahir es va estrenar el nou batlle de Roses, Josep Maria Martínez, en aquesta tradició, i del Patró Major de Roses, Antoni Abad, per tot seguit realitzar-se la benedicció de la festa, que va anar a càrrec del mossèn de Roses, Josep Puig.
El Patró Major de la Confraria de Pescadors de Roses i president de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors, va destacar que “per nosaltres aquesta festa és molt important, i que crec que és molt maca per a la gent del nostre poble perquè és la manera que tenim els pescadors de fer participar a la nostra gent en el nostre ofici”. I la participació va ser amb l’antiga modalitat de pesca de la tirada de l’art que “gràcies a ella tothom que es posava tenia alguna cosa per menjar i, a més, és una manera de no oblidar d’on venim, així com de recuperar aquestes velles tradicions, que és molt maco perquè és la nostra memòria històrica”, va significar Antoni Abad.
En aquest sentit, Josep Maria Martínez, ha afirmat que “el que fan avui els pescadors és un homenatge a la gent del seu ofici, perquè s’ha de contextualitzar aquesta modalitat de pesca de la tirada de l’art des de la platja en el moment històric de quan no era una festa com ara, ja que es practicava per poder subsistir les famílies, era una pesca de necessitat, de vida, i això s’ha de posar en valor. Ara és una festa, però hem de recordar quan no ho era així, de quan era una manera de viure en uns moments molts difícils aquí a Roses”.
I un cop beneïda la festa per part del mossèn, Antoni Abad, va donar als pescadors i el més de centenar de persones que es van aplegar a la platja de La Perola, el vistiplau per començar a tirar de l’art, de la xarxa, que ja estava preparada per capturar el major nombre de peixos possible.
Així, petits, mitjans i grans van tirar de valent de l’art fins aconseguir el seu botí, una bona captura de peixos, mentre que per altra part, altres pescadors de la confraria feien a la brasa un munt de sardines. Una sardinada per atapeir a totes les persones que es van apropar fins La Perola, mentre el sempitern grup Els Pescadors de la Badia de Roses, composat actualment per Josep Lluís Cardona, Laureano García i Thomas Holger, va interpretar durant tot el matí tot un repertori d’havaneres i d’altres gèneres de música.
I de música es va composar la segona part de la celebració del patró dels pescadors, que va tenir lloc quan va arribar la nit, concretament a les 22 hores, en començar els 6 components de l’Orquestra Montecarlo a interpretar un repertori per al gust de tots els públics, des dels més petits de la casa fins aquells que ja són un xic més grans… De 80 anys!
Visca Sant Pere Pescador!
La Tirada de l’Art o de l’Artó
L’Art és un sistema molt antic i practicat pels pescadors de tota la Costa Brava fins després de la Guerra Civil, encara que en alguns casos va perdurar fins als anys seixanta. Durant molt de temps ha estat l’instrument de pesca per excel·lència.
És un art d’arrossegament que es tirava des de la platja de dia, i era una pesquera on la dita popular “a l’art tothom hi té part”, expressa l’esperit solidari que l’acompanyava. Tothom, pescador o no, nen o vell, home o dona, si ajudava a arrossegar la xarxa cap a la platja en rebia una part proporcional de les captures.
Existien diferents modalitats d’arts segons mides, particularitats locals o si es calava de dia o de nit, però el de platja és el més comú.
Se sortia des de la costa tot deixant un cap en terra i l’embarcació, a rems, s’allunyava fins arribar al lloc que el patró triava i es calava la xarxa. L’embarcació descrivia un semicercle i s’amorrava a la platja amb l’altre cap de la banda de l’art, des d’aquí, la gent tirava i feien la mola de les cordes de cada banda o cama de l’art fins arribar al maià o cop.
