La història d’un gran home, Jaume Vicens Vives, il·lustrada en un gran projecte realitzat a Roses

Expo Kids. Roses i la petita història de Jaume Vicens Vives

Aquesta imatge de Jaume Vicens Vives amb el seu fill en braços també hi és a l'exposició de Ca l'Anita

L’escola Jaume Vicens Vives amb l’edició d’un llibre il·lustrat per Pilarin Bayés, i l’Ajuntament de Roses amb una exposició a Ca l’Anita, permeten conèixer un xic més a aquest gran intel·lectual de principis del segle XX

Expo Kids. Roses i la petita història de Jaume Vicens Vives
Moment de la presentació de “Expo Kids. Roses i la petita història de Jaume Vicens Vives” a Ca l’Anita

“La petita història de Jaume Vicens Vives” amb text de David Pujol, professor de l’escola de Roses que porta el nom de l’historiador, i amb il·lustracions de Pilarín Bayés, es el llibre que es va presentar ahir a Ca l’Anita a la vegada que s’inaugurava l’exposició “Expo Kids. Roses i la petita història de Jaume Vicens Vives”.

Un gran projecte sobre un gran home que va tenir una estreta relació amb Roses que ha comptat amb el suport i col·laboració de l’Ajuntament de Roses, i que va néixer quan la Fundació Espavila va concedir a l’escola Jaume Vicens Vives una beca de 3.000 euros per treballar la cultura de l’esforç.

A la presentació de tots dos esdeveniments culturals, llibre i exposició, no va faltar ningú. L’acte el va presentar l’assessor de Cultura de Roses, part implicada en el projecte, Toni Martinez, acompanyat pels fills del propi Jaume Vicens Vives, l’Anna, l’Adela i en Pere, les directores de l’escola de primària i la Biblioteca que porten el nom de l’historiador, Elisenda Ginestera i Pilar Cortès, respectivament, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, a banda dels esmentats Pujol i Bayés.

I davant del nombrós públic que omplia la sala d’exposicions de Ca l’Anita, entre d’altres, alumnes actuals i d’altres que van passar per l’escola, així com les ex-directores Irene Mira i Agnès Fàbregas l’autor del text “La petita història de Jaume Vicens Vives”, va afirmar que el llibre “és un exercici de memòria d’una persona important per aquest país, per això aquí a Roses l’hem dedicat una biblioteca, un càrrec i una escola posant el nom de Jaume Vicens Vives”. Una obra, va dir Pujol, que està “escrita en prosa democràtica, és a dir, un llibre fet per a que el pugui entendre el màxim de persones possible”, destacant sobre Vicens Vives “que si alguna cosa el defineix és això, la seva capacitat de treball, d’esforç i sacrifici”. La il·lustradora de l’obra, Pilarín Bayés, que no es va cansar de signar llibres a tothom que li demanava, també va dirigir unes paraules en la que va manifestar “l’emoció que m’ha suposat treballar en aquest llibre, perquè quan jo era petita ja sentia parlar de Jaume Vicens Vives, i perquè fer llibres pels nens com aquest és treballar pel futur”.
La directora de l’escola, Ginestera, va destacar que “aquest projecte el van engegar alumnes de l’escola que ara ja són a l’institut, i ha estat una feina de quatre anys que ara, amb aquesta “Expo Kids”, iniciativa de l’Ajuntament, i amb el llibre els nens poden aprendre més sobre la figura de Vicens Vives”.

Expo Kids. Roses i la petita història de Jaume Vicens Vives
Un gran mural realitzat per Pilarín Bayés és un dels elements que es poden veure a “Expo Kids. Roses i la petita història de Jaume Vicens Vives”

Pere Vicens Vives, després d’afirmar que “el meu pare estimava molt a Roses”, va dir que el llibre “que és sensacional, no és només per a petits, ja que l’ha llegit i els hi agradat gent com el president del Cercle d’Economia i a persones importants d’aquest país, i també de Madrid”.

Mindan va tancar l’acte de presentació del llibre i l’exposició sobre Jaume Vicens Vives assenyalant que “fent venir als nens i nenes a exposicions com aquesta segur que els ciutadans del dia de demà seran més sensibles, si més no, a tot el que fa a la cultura, que és bàsica i un pilar important en la nostra societat”.

L’exposició “Expo Kids. Roses i la petita història de Jaume Vicens Vives” romandrà a Ca l’Anita fins al 27 de febrer i es pot visitar els divendres de 17 a 20 hores, i els dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14 i de 17 a 20 hores.

Jaume Vicens i Vives

Expo Kids. Roses i la petita història de Jaume Vicens Vives
Aquesta imatge de Jaume Vicens Vives amb el seu fill en braços també hi és a l’exposició de Ca l’Anita

L’historiador Jaume Vicens i Vives (Girona, 1910-Lió, 1960) fou un intel·lectual de primer ordre en el redreçament de Catalunya durant els anys quaranta i cinquanta, que va tenir una presència determinant en la vida acadèmica i cultural del país. Va ser autor de nombrosos articles i llibres, va fer de professor a l’ensenyament secundari i a la universitat, va exercir el periodisme… Era un educador nat i, en aquest sentit, va renovar l’ensenyament de la història a través de llibres de text de qualitat. Encara ara hi ha una editorial de textos i material escolar que porta el seu nom.

Jaume Vicens i Vives estimava Roses i, sempre que podia, venia amb la família a passar temporades de descans, de lectura i d’esbarjo a casa del pare de la seva dona, la Roser Rahola d’Espona, un magnífic habitatge d’estil modernista –avui desaparegut– que Baldiri Rahola Llorens tenia a l’avinguda de Rhode. Passejava pels voltants de la vila i navegava amb el Calitjàs, el veler de la família. També li agradava escoltar les històries dels pescadors locals, de qui aprenia molt. A Roses va contactar, durant els anys cinquanta, amb Josep Pla, amb qui va mantenir una estreta relació.

Gràcies a la gent que el va conèixer, sabem que era un home d’acció que encomanava entusiasme, de tarannà generós i extravertit. El poeta J.V. Foix el va trobar, l’estiu de 1955, al port de Rosses i va escriure: “He vist en Vicens, dret com ell sol. Em va saludar, joiós com sempre i em va cridar. Veus? Tant de personal com hi havia, i tant de cotxe i camió, i ell, tant diferent físicament de tots, amb la seva exclusiva presència omplia el moll com un personatge fabulosament antic. Potser et diré i tot, com ujn víquing; talment, que m’ha semblat de sentir darrere seu, fressa de cacs, d’escuts i de llances”.

Vicens va morir a Lió el 1960, a 50 anys. El van enterrar a Roses l’1 de juliol. Els seus deixebles van portar el bagul a l’espatlla des de la casa dels Rahola fins a l’església parroquial. La cerimònia va ser oficiada pel capellà Sebastià Cirac, antic degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. D’allà va ser portat, amb un cotxe de cavalls, fins al cementiri. El seu traspàs va causar un gran impacte, com ho demostren els nombrosos elogis que es van publicar. Josep Pla va dir que la seva mort era “la més devastadora que el país ha sofert en els anys que anem, mediocrement, vivint”.

Anys més tard –l’1 de juliol del 2000–, quan ja feia quaranta anys de la seva mort, l’Ajuntament de Roses va organitzar un homenatge a Jaume Vicens i Vives que va comptar amb la presència de la seva família i d’una representació del món polític i universitari. Els actes van començar amb la inauguració de la tomba esculpida en pedra de travertí italià per l’artista Josep Maria Subirachs, en la qual es va gravar la màxima de l’historiador: super adversa augeri (davant l’adversitat, supera’t), que es una bona divisa pels estudiant d’avui.