La Fundació Roses Contra el Càncer ha estat crucial en la lluita contra la malaltia durant un quart de segle, una lluita que no hagués pogut portat a terme sense el suport, indispensable, de la ciutadania
En el transcurs de la presentació a la premsa del 25è aniversari de la Fundació Roses Contra el Càncer, a principis d’aquest mes de setembre, es va dir que en aquest acte de celebració no es volia homenatjar només a l’entitat i als seus integrants, sinó a totes les persones, malalts, familiars, voluntaris, personal mèdic i la societat en general… Perquè sense tots ells i elles, la tasca de la Fundació durant el seu quart de segle de vida no hagués estat possible. I dins d’aquest context, la Secretària de l’entitat, Irene Giner Barbarà, ens va dir una frase, que ens va quedar a la memòria, perquè defineix exactament el que és la Fundació, “la Fundació som tots”, va dir la Irene.
I aquest passat dissabte, al Teatre Municipal, va quedar palés aquesta afirmació durant l’acte de celebració de del 25è aniversari de la Fundació Roses Contra el Càncer. Ja ho va dir l’actual presidenta de l’entitat, Núria Páramo, en fer la presentació de l’acte, “el comptador que heu vist en pantalla que reflectia la xifra de 2.877, són les persones, amb noms i cognoms, a qui la Fundació Roses Contra el Càncer ha pogut acompanyar i millorar la seva qualitat de vida durant 25 anys. 25 anys que no haguessin estat possibles sense l’ajuda de desenes de voluntaris i voluntàries, dels socis i sòcies, de les empreses patrocinadores i de les entitats col·laboradores. Cadascú, des del seu àmbit, aportant el seu granet de sorra. Així que gràcies, sempre, gràcies per voler remar conjuntament i aconseguir un objectiu; l’objectiu de la Fundació: que el comptador torni a zero. Aquest és l’objectiu”.
Tot seguit va començar pròpiament l’acte, que va ser conduït per la periodista rosinca, Laura Pons, que en primer lloc va donar pas a la projecció d’un vídeo on l’Assumpció Llach, la Trini Rovira, la Conxita Mach i la Pili Hernández van explicar perquè van decidir crear al 1998, ara 25 anys, la Fundació Roses Contra el Càncer.
Tot seguit, Pons va cridar a l’escenari a tres persones que han viscut en primera persona un càncer, dues, la Cecilia, la Ceci, i en José Antonio perquè el van patir, i la tercera, la Laura, que ho va viure indirectament a través de la malaltia del seu pare, que ens va deixar a causa d’un càncer l’any passat. Tots tres van explicar la seva pròpia experiència tenint com a nucli d’unió els tres casos la importància de l’existència de la Fundació Roses Contra el Càncer.
I dels pacients i familiars, l’acte va continuar amb el professionals de la medicina, en concret l’infermer del CAP de Roses, Albert Bueno, la doctora i directora d’atenció sociosanitària del Centre Sociosanitari Bernat Jaume de Figueres, Ester Celda, i del doctor i investigador de l’Institut Català d’Oncologia de Girona, Joan Brunet, els quals van explicar com ajuda la investigació a lluitar contra el càncer, que ofereix el servei sanitari de cares a la qualitat de vida d’una persona ingressada en la unitat de pal·liatius i quin paper juguen els infermers i infermeres amb el pacient durant el procés de la malaltia.
I després de les persones que han viscut en primera persona, directa o indirectament, un càncer i dels professionals de la medicina que vetllen per ells, va ser el torn d’aquelles persones que de manera individual i altruista han aportat i aporten el seu granet de sorra d’una forma de manera altruista per ajudar als pacients i als seus familiars. A la sala es van escollir tres a mena d’exemple, a Juan Manuel Fernández, en Ferdy, la Rosa Mari Martinez i a en Paco Flores, perquè hi ha molts més tant que no hi cabrien en aquesta plana.
En Ferdy ha recorregut milers de quilòmetres per tot el territori espanyol per recaptar diners i destinar-los a la Fundació. La Rosa Mari, després de patir un càncer va fer de voluntària domiciliària per acompanyar i donar suport a d’altres malalts, a més de començar a fer les polseres solidàries. I en Paco, allà on la Fundació Roses Contra el Càncer organitzi un esdeveniment, com ara la Fideuada, la Cursa de la Dona o la Bicicletada està ell com a voluntari logístic donant un cop de mà. És d’aquelles persones que quan la veus et preguntes “on he vist jo aquesta cara?”, doncs en un acte de la Fundació, perquè sempre hi és.
I per homenatjar als voluntaris/es i totes les persones han posat el seu gra de sorra per ajudar a la Fundació Contra el Càncer es va projectar un vídeo on va sortir una petita representació, ja que són molts, de rosincs i rosinques que en algun moment de la seva vida han col·laborat amb l’entitat.
Cal destacar que l’acte va comptar amb la col·laboració musical, mentre es projectaven els vídeos, de la cantant Ariadna Vieyra, a més de comptar amb un caricaturista, Narcís Turró, i un dissenyador gràfic, Abdon Jordà, durant el transcurs de la celebració que van plasmar el que és la Fundació a través d’un còmic.
I després d’homenatjar, als pacients, familiars, personal mèdic, voluntaris/es i gent anònima, perquè “la Fundació som tots”, és va fer el mateix amb les fundadores, l’Assumpció, la Trini, la Conxita i la Pili Hernández, en ser obsequiades amb un ram de flors, no sense abans que la Vocal i la que va ser primera presidenta de la Fundació, Sílvia Danés, fes un petit repàs de l’evolució de l’entitat durant els seus 25 d’anys d’història.
L’acte d’homenatge va finalitzar amb la immortalització a dalt de l’escenari de totes les persones que han part de la Junta de la Fundació Roses Contra el Càncer en algun moment de la seva història. Imatge d’esquenes al públic per a que també sortíssin immortalitzats tots els assistents en aquest acte d’homenatge, perquè “la Fundació som tots”.
