La cantant gallega va presentar ahir a Sons del Món el seu darrer disc ‘Las ventanas de mi alma’ oferint un concert memorable, tant per la seva qualitat musical com per la complicitat que va tenir amb el públic
Quan passaven 14 minuts de les 10 de la nit es van sentir els acordes de Hechizados apareixent l’estrella del blues i el rock espanyol Luz Casal, a l’emblemàtic escenari de Sons del Món a la Ciutadella de Roses. Una plaça que ja va visitar al juliol del 2013 també en el marc del festival de música de referencia de la Costa Brava, com ella mateixa va recordar, barrejant el català i el castellà, un cop acabada la primera de les divuit cançons que va interpretar. “Una vegada més a Girona. Muchísimas gracias por invitarnos a estar aquí en Roses. Guardo un maravilloso recuerdo de la última vez que estuve. Hemos venido para haceros disfrutar al máximo, para que os emocionéis i disfrutéis, y así, al veros disfrutar nosotros tendremos la sensación, multiplicada seguramente, de sentirnos como en casa. Merci!”.
Tot seguit de la salutació i agraïments, acompanya de la seva banda, va interpretar Detrás de tu mirada i Que corra el aire, tema publicat l’any 2019 al que va seguir La inocencia, aquest ja del nou disc, Las ventanes de mi alma,que va veure la llum l’any passat. I després de Sentir, himne a l’optimisme i a la superació personal va dir al respectable “me gustaría dedicar la próxima canción a las mujeres”, per cantar tot seguit un dels seus hits, arribar un dels seu hits, No me importa nada, i mentre la cantava, la pantalla mostrava els rostres dibuixats de dones famoses, com ara Maria Callas, Aretha Franklin, Carmen Amaya, Edith Piaf o Agatha Christie, entre d’altres. Després de la cançó, Luz Casal va explicar que “habéis visto que hemos estado acompañados de numerosas mujeres. Ellas han servido de guía, de faro a mi vida hasta hoy. Mujeres mayores y mujeres jóvenes. Todas ellas importantísimas en mi vida y, entre todas, la más importante en el centro. Ella se llamaba Matilde Paz Blanco y fue la mujer que me parió”. Un eixordador aplaudiment li va correspondre el públic davant d’aquesta confessió.
Va continuar amb una cançó que no necessitava cap presentació, Entre mis recuerdos, per seguir amb la preciosa Besaré el suelo, que en finalitzar-la Luz Casal va desaparèixer de l’escenari per canviar-se de vestuari i regressar amb tu tema més ballable, Un nuevo día brillará, amb la que va animar al públic a cantar amb ella fent els coros, “me gustaria oiros cantar de tal manera que las piedras que conforman ésta Ciudadela se estremecieran por el canto de vuestra voz”, va dir al respectable.
Abans d’interpretar la cançó Antes que tu va ser el moment que va escollir l’artista per presentar als músics que l’acompanyaven, Borja Montenegro y Jorge Fernández Ojeda a las guitarres, Peter Otero al baix, Pardo al piano i tecles, i Tino di Geraldo a la bateria. I Antes que tu va donar pas al tema possiblement més roquer de la seva discografia, una cançó que parla d’un tal Rufino, al que va seguir més rock amb Loca i els èxits que perduraran sempre en la memòria com Pedazo de cielo, Piensa en mí i Te deje marchar per aconseguir que les pedres que conformen el recinte emmurallat de la Ciutadella de Roses s’estremissin als seus peus. I segur que ho van fer en ser testimonis -les pedres i el públic d’haver tingut al davant a la Luz Casal més íntima i amb més ànima.
El Village va tenir “mucha calma” amb José Corbacho
L’escenari del Village de Sons del Món va tenir ahir una programació molt distinta al que és habitual, ja que no va cap espectacle musical, sinó una actuació humorística que va anar a càrrec del seguríssim (contractar-lo és una assegurança d’èxit) José Corbacho, el qual va presentar a Roses, pel mòdic de 7 euros que val l’entrada del Village, amb consumició inclosa, el seu monòleg Ante todo mucha calma.>
Corbacho o Corbachov o Gazpatxo va oferir un espectacle de com és ell, es a dir, un tiu que es riu de tot, però principalment de si mateix, amb el que va aconseguir no refrescar l’ambient en aquest dies de canícula, però sí que ens oblidessim durant gairebé i hora i mitja de la frase més repetida (fins la sacietat) durant aquest dies: “quina calor que fa!”.
