La Pesca-Turisme a Roses, una activitat turística que s’ha de viure un cop a la vida (II)

25 juliol 2013

Segona part del Reportatge sobre un dia en la jornada laboral dels pescadors d’arrossegament de Roses dins l’activitat Pesca – Turisme

Activitat Pesca-Turisme a Roses — **En Ramon Yllueca al pont de comandament de la Perla Nova**

Vam acabar la primera part d’aquest reportatge quan eren les 9 del matí de l’11 de juliol. Quedava una hora per xorrar la xarxa, i mentre els turistes i pescadors estaven distrets, uns xerrant i els altres preparant-se pel moment de xorrar, vam decidir anar al pont de comandament a copsar l’opinió del patró de la Perla Nova, Ramon Yllueca, sobre l’activitat de Pesca – Turisme. Si he de dir la veritat, ja m’esperava una resposta positiva respecte a l’activitat, perquè sinó no hi seriem els tres turistes en aquell moment a bord de la Perla Nova. Però bé, s’ha de certificar perquè la vida, com diu la dita, està plena de sorpreses.

En Ramon és patró d’embarcació des de fa 15 anys, sent, als seus 40 anys, un dels més joves patrons de la Confraria de Pescadors de Roses, “jo als 15 anys ja estava en el mar amb el meu pare i vaig seguir els seus passos i ara estic fent el que feia ell, anar pescar com a patró d’un vaixell. Em vaig treure el títol de patró als 25 anys i fins ara”.

Respecte a l’activiitat Pesca – Turisme no hi cap sorpresa pel que fa a la nostra suposició i la considera “perfecte, molt positiva perquè podem donar a conèixer el dia a dia de la que es la nostra feina com a pescador. Som un poble pescador, són les nostre arrels i el fet de poder donar-lo a conèixer es molt positiu, perquè, continua Ramon, no ens enganyem la gent desconeix totalment la feina que fem, ja que no tenia la possibilitat d’embarcar-se, en canvi ara sí”.

El patró de la Perla Nova és conscient que aquesta activitat que possibilita l’accés dels turistes a un vaixell pesquer no és la solució a tots els problemes econòmics que pateix el sector, però “com diem aquí, a mar tot fa pilot, tot suma, i si per exemple, suposa només l’1% de la venda del peix, ja està b´r, perquè ja estem sumant”, remarca en Ramon.

Durant la jornada pesquera que vam viure vam poder constatar que els pescadors, a banda de pescar, fan un altre feina, poc coneguda per la societat en general però molt important per a la conservació del nostre mar i del medi ambient. Ens referim a la neteja del mar. Tant en Ramon com en Xavi Pozas, el seu germà Edu i en Jaime, ens ho van dir als turistes en diferents moments al llarg del dia, “desgraciadament cada cop que pugem les xarxa cap amunt, una part important de les captures són residus”, afirma el patró de l’embarcació.

Una afirmació que vam poder ratificar un cop recollit el peix i netejat la xarxa (vegeu imatges).

Mentre nosaltres xerràvem al patró i els turistes aprofitaven per posar-se crema per tal de protegir-se del sol va arribar, en un no res, el moment de la primera xorrada del dia.

Va ser en el moment de xorrar quan vam veure un exemple il·lustratiu del que és treballar en equip. Tots quatre pescadors saben en tot moment el que han de fer. El patró es va presentar a popa a treballar com un més. Uns s’encarregaven de vigilar que la xarxa no s’enganxés mentre pujava i d’altres s’encarregaven de la màquina que fa baixar i pujar la xarxa.

Els turistes mentrestant havien pujat a la part superior del vaixell per tenir una vista privilegiada de la feina dels pescadors.

Poc abans de pujar les pales vam veure una família de dofins a prop del vaixell. Va ser tot just abans de xorrar. Un operació, aquesta de xorrar, que sol durar entre deu i quinze minuts, ja que mentre la xarxa puja poc a poc s’ha d’anar traient les peixos de diferents espècies que han quedat atrapats. Si no es treuen quedarien aixafats enmig de la xarxa, un cop està enrotllada a la màquina caladora, i ja no tindrien cap valor.

Al final de la xorrada va ser quan va arribar el botí, no gaire generós, a bord.

Pops, barat, lluçets, raps, escamarlans, gambes, cananes, tota una diversitat de la fauna marina és el que trobem a la coberta del vaixell.
Tot seguit, l’Edu i en Jaime tornen a preparar la xarxa per la propera calada. Un cop llesta, tothom està preparat per llençar-la de nou al mar. Si fa o no fa ja ha passat gairebé una hora des que es va començar a xorrar. Ara tots plegats, els pescadors treballant i els turistes mirant, es porta a terme el mateix procediment de treball en equip i la xarxa es torna a calar. I la barca desfà el camí realitzat amb anterioritat tornant de les Illes Medes cap a Punta Falconera, sempre a la maeixa velocitat, 3 milles per hora.

I mentre la barca comença la seva funció d’arrossegar la xarxa, en Xavi Pozas ens ensenya una dels tresors que han pescat: uns pantalons texans, a banda diverses ampolles de plàstic, llaunes i altre tipus d’escombraries que despreocupadament, nosaltres, els humans, deixem anar a la platja. Hi ha una frase que diu que ‘la natura pot ser molt letal, però en el món no hi ha res més letal que l’ésser humà, molt més que la mateixa natura’.

“Quan arribem a port ens diu Xavi Pozas, portem tota aquestes escombraries al contenidor”. “Una part de la nostra feina és aquesta”, remarca Ramon Yllueca.

Deixem de banda la mala praxis dels estiuejants de llençar brossa a l’aigua del mar, i continuem amb les tasques dels pescadors. Perquè ara és el moment de classificar el peix, llençar al mar tot aquell que no sigui bo per menjar, i posar en caixes les diferents espècies capturades que després es posaran a la venda a la llotja. Una tasca en la participen normalment tots quatre pescadors, però en aquesta ocasió el patró té feina al pont de comandament i s’encarreguen en Xavi, l’Edu i en Jaime.

És en aquesta fase de la jornada laboral d’un pescador quan es va venir a la memòria la pel·lícula ‘Los Pájaros’ d’ Alfred Hitchock. Centenars de gavines cridant com boges s’aplegaven al voltant de la barca, primer quan es va a tornar a calar la xarxa per agafar els peixos que havien quedat enganxats, i després per alimentar-se del peix que llençaven al mar els pescadors. Gavines, gavines i més gavines. Semblava ben bé una escena del film del genial director nordamericà.

I els turistes? Doncs continuen amb la seva visió privilegiada, tant de la feina dels pescadors com del paisatge magnífic de la Costa Brava i com no, de la badia de Roses. Ara, que els pescadors estan treballant asseguts, classificant el peix i tot està més tranquil a coberta, en Xavi Punsí i en Xavi Abad es decideixen a baixar per mirar el peix capturat. L’Edu Pozas després de netejar un bon exemplar de rap se’l passa a en Punsí, que com tot bon turista vol immortalitzar-se amb ell a la mà. I que fa un turista? Doncs els que fa l’altre. I si pot millorar-lo encara millor. Així, en Xavi Abad també vol quedar immortalitzat amb un rap a la mà, però també amb un bon pop en l’altre.

Finalment, quan el peix ja està dividit i classificat a les caixes, amb una màniga se’n fa una darrera rentada. És quan en X. Pozas ens diu que començarà a preparar el dinar. Nosaltres, sorpresos perquè no són ni les dotze, exclamem: “Ja?És d’hora!” “Quan voleu dinar?”, ens pregunta. Li diem que després de la segona xorrada. Ens contesta que d’acord, però que de totes maneres anirà a la cuina per deixar-ho tot preparat, el sofregit, netejear el peix, l’arrós… “Perquè avui dinarem arròs caldos amb el peix que em agafat”.

Uau!, ens mirem tots tres, els dos Xavi, Abad, Punsí i jo, com dient : “quin menjar més bo que ens ‘jalarem’”. A tots tres ens agrada l’arròs, i si a més és un arròs cuinat en un vaixell pesquer, que portarà com a ingredients peix que hem capturat fa una estona… “Espectacular”, exclama en Punsí.

Els dos Xavi, Punsí i Abad estan passant un matí “espectacular”, com de tant en tant en Punsí s’encarrega de definir el dia que estem gaudint i vivint damunt d’una barca de pescadors. “Què ha portat a l’entrenador del primer equip de l’U.E.Figueres ha voler viure aquesta experiència”? li preguntem a Punsí, que ens diu que “jo sempre he tingut curiositat pel món de la pesca, per l’ofici de pescador, i arran d’aquesta iniciativa de la Pesca –Turisme, que em sembla fantàstic, l’estic podent gaudir. A través d’en Xavi Abad, he pogut fer la reserva i pagar la inscripció per ser aquí. Què com definiria tot això? Crec que ha quedat clar al llarg del matí: Espectacular!”

De la mateixa manera es va definir Xavi Abad, que com ja vam esmentat a la primer part del reportatge, és un dels socis de BIM Consultors, l’empresa que gestiona i coordina l’activitat Pesca-Turisme. Però Abad, que va voler viure la experiència en primera persona va utilitzar un adjectiu diferent, “genial, perquè vius realment com es la vida en el mar d’un pescador. Són dotze hores, des de les 6 del matí fins les 6 del vespre, que és quan tornarem. Veus, segueix Abad, els moments intensos d’un pescador durant la seva feina, els moments que té de tranquil·litat, veus el que es treu del mar, tant com peixos com d’altres coses. Pots veure, també, si la pesca és bona al xorrar la xarxa. En definitiva vius com ells durant 12 hores. És genial, com he dit, però a la vegada intens, molt intens”, remarca Xavi.

El patró comunica a Pozas que la millor opció serà dinar i després xorrar, ja que sinó dinaríem massa tard. Clar, nosaltres només vam pensar en xorrar i dinar. Però no vam caure que després de xorrar, s’ha de preparar la xarxa per rornar-la a calar, rentar el peix, classificar-lo,posar-lo en caixes i, finalment, tornar-lo a rentar. Això significaria dinar massa tard i trastocar la rutina dels pescadors.

Així que anem a la cuina a preparar el dinar. Com un equip. Uns cuinant, rentant el peix, preparant el sofregit… I els altres mirant! No fa falta ser molt espavilat per endevinar quin dels dos grups, pescadors i turistes, feia cada cosa.

Arròs caldós per dinar

L’arròs caldós va agafant forma quan veiem el sofregit a la cassola, el peix ja cuit i, sobretot, quan l’aroma a autèntic arròs de pescador inunda la cuina-menjador.
Quan està llest tots seiem a taula. Bé, tots no, perquè en Ramon Ylluecas, el patró menjarà al pont de comandament, “sempre s’ha d’estar a l’aguait”.

En Xavi Pozas, obre una ampolla de vi que acompanyarà molt bé en aquest dinar, “espectacular, això no té preu”, diu en Punsí després de tastar l’arròs, “el viure aquesta experiència, veure i viure l’ofici de pescador, de com treballen, l’esmorzar que ens fem fotut, aquest magnífic arròs, això, ho dic ara, certifica que els 140 euros que hem pagat per ser aquí és una bona inversió”. Tots, sota els missatges de plaer que les nostres glàndules gustatives enviaven al nostre cervell, assentíem donant-li la raó.

Tips, plens i amb la panxa un xic més ample que fa mitja hora, donem el dinar per finalitzar, ja que arriba l’hora de la segona xorrada. Els pescadors es mobilitzen. Els turistes ens fem una mica el vago i ens quedem un parell de minuts més al menjador. “Buf, si després d’aquest tiberi el seu és fer una migdiada”, diem. Però, bé hem de continuar i n’hem a dalt a veure la segona xorrada.

N’hem a coberta i veiem el procés de la segona xorrada. Sembla que la quantitat de captures ha estat millor que la primera. Els pescadors han decidit calar la xarxa un altre cop i tornem cap a les Illes Medes, però ara no arribarem, com la primera, tan a prop d’elles, ens quedarem a mig camí.

Però això és la part final d’aquest reportatge, que publicarem properament. Els turistes podran fer la migdiada que tant ‘necessiten’, per tot seguit fer la tercera i última xorrada de la jornada i, així, arribar a port amb tot el peix capturat i vendre’l a la llotja.

A com estarà el preu de llucet, de rap? Es trauran un bon jornal els pescadors?
Ho sabrem d’aquí a poc.

Inscripcions per gaudir de l’activitat Pesca-Turisme