Des de fa tot just unes setmanes, Lluís Mas Blanch ha deixat el mar, on treballava com a patró al Port de Roses, per endinsar-se en un altre tipus d’onatge: el de les necessitats socials i educatives del municipi
Lluís Mas Blanch parla amb un to tranquil, però es percep que encara està en plena immersió en el seu nou món. Va néixer a Palafrugell, però amb només un any la seva família es va traslladar a Roses, el municipi que avui serveix des del govern local. Empenta no li ha faltat mai: “Vaig entrar a l’empresa familiar d’excavacions, després vam assumir el servei de recollida del poble. Més tard vaig muntar un taller d’alumini, una empresa online… i finalment vaig decidir dedicar-me al mar”. Es va treure totes les titulacions: instructor de busseig, busseig professional, patrons… i va acabar treballant en el Port de Roses, on ha estat els darrers cinc anys.
Aquesta última feina ha quedat enrere de manera forçosa –literalment–, perquè per entrar en un càrrec públic s’ha d’agafar una excedència obligatòria. Ara es dedica en exclusivitat a la política. “Queda un any i mig de legislatura. Jo vaig assumir un compromís amb la Yanna”, explica, en referència a l’estimada regidora que el va precedir. “I aquí estic”.
Una regidoria “molt sensible”
El seu desembarcament de Lluís Mas Blanch a les seves regidories ha estat fulgurant. “Porto 20 dies, si traiem caps de setmana i festius”, amb un primer xoc de realitat, “a Ensenyament i Serveis Socials no pots entrar amb frivolitat. És una regidoria molt sensible. Tractes amb Educació, amb gent gran, amb famílies que tenen problemes… Hi ha persones que ho estan passant molt malament, i això t’ho trobes de cara des del primer dia”.
El contacte directe amb la ciutadania li ha permès detectar ràpidament la diversitat de demandes que arriben a Serveis Socials. “Cada dia gestiono peticions d’ajuda”, explica, referint-se a tràmits que poden anar des de suport puntual per a despeses bàsiques fins a necessitats més específiques. “Hi ha famílies que passen per moments complicats, i la nostra feina és acompanyar-les i donar resposta dins les possibilitats del servei”.
El regidor Mas Blanch puntualitza que “les ajudes es valoren cas per cas, segons la situació socioeconòmica de cada persona o família, i es concedeixen amb l’objectiu de garantir que tothom pugui disposar dels recursos mínims necessaris”.
D’aquesta manera, Roses complementa les prestacions estructurals provinents d’altres administracions, centrant-se en l’atenció immediata i propera a la ciutadania.
A això s’hi afegeixen situacions especialment delicades, que requereixen una actuació ràpida i coordinada, “en casos de risc o vulnerabilitat greu, l’Àrea de Serveis Socials activa els protocols necessaris per garantir la protecció i el benestar de les persones afectades, i es fa el seguiment corresponent mitjançant els serveis professionals especialitzats”, apunta Mas Blanc, que remarca que “tot i que són casos difícils, la prioritat és donar una resposta immediata i adequada que asseguri la seguretat i l’acompanyament de qui ho necessita”.
Davant el debat recurrent sobre si les ajudes es concentren en determinades nacionalitats, Mas Blanch, és taxatiu a l’afirmar que “no és cert. La majoria d’ajudes immediates que signem no tenen res a veure amb això. Les grans ajudes estructurals venen de la Generalitat; nosaltres gestionem l’emergència del dia a dia”
A això s’hi afegeixen els casos més delicats: violència masclista, desnonaments imminents o persones grans soles. “Quan hi ha violència de gènere, garantim un allotjament immediat: hotel, pis o caseta. I després es deriva al psicòleg o als serveis corresponents. És dur, però necessari”.
Escoles: dèficits acumulats i urgències pendents
En el vessant educatiu, Mas Blanch s’ha proposat començar per escoltar i detectar necessitats. Ja s’ha reunit amb escoles, AMPAS i ha assistit al primer Consell Escolar Municipal. “Sí, m’he sentit molt ben rebut. A Roses ens coneixem tots: amb algunes directores hem anat a classe junts o hem fet teatre junts”.
Aquesta bona acollida, però, contrasta amb el panorama que ha trobat: “Les escoles tenen una manca d’inversió important. No d’ara: de fa molt de temps”. El diagnòstic és clar: infraestructures envellides, lavabos obsolets, tancaments que no aïllen bé, instal·lacions que han quedat curtes per a les necessitats actuals.
El cas de l’escola Vicens Vives és paradigmàtic, ja que “s’hauria de fer una reforma general més a fons. La cuina nova, almenys, ja es farà aquest estiu. Això ja venia del mandat anterior”. D’altres centres han rebut reformes puntuals en el passat, però la majoria tenen necessitats urgents.
Biomassa, plaques solars i transició energètica
Un dels projectes més recents és el canvi de model energètic d’alguns dels centres. “És el cas de les escoles Montserrat Vayreda i la Jaume Vicens Vives, i la llar d’Infants El franquet. Això suposa un estalvi energètic important”.
A més, tres escoles rebran instal·lacions de plaques fotovoltaiques: “És una inversió que no només redueix despesa, sinó que modernitza els centres”.
Malgrat aquestes millores, Mas és conscient que falten molts anys per situar les escoles al nivell que voldria. “Però cal ordre, planificació i inversió constant”, assegura.
La matrícula viva: un repte que no s’atura
Una altra dificultat recurrent és la matrícula viva: alumnes que entren o surten de les escoles durant tot el curs, sovint per canvis laborals, moviments de famílies o situacions socioeconòmiques inestables. “Això desorganitza molt. Has de reubicar grups, reforços, recursos. És un degoteig constant. Però és la realitat d’un municipi com Roses.”
A més, els centres han d’afrontar situacions diverses: problemes psicològics, dificultats d’idioma, contextos socioculturals molt diferents. “Tot això recau sobre les escoles i els seus equips. I nosaltres hem de donar-los suport”.
El 25N i la resposta comunitària
Tot i portar poques setmanes al càrrec, Mas ja ha gestionat la programació del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. “La regidoria de Serveis Socials i la de Joventut hem impulsat diversos actes. El dia 22 hi va haver una obra de teatre feta per dones empoderades, i el dia 25 vam fer la lectura del Manifest a la plaça del Teatre”.
Després de la lectura, es va representar l’obra 321… Zero, també centrada en la violència masclista, seguida d’un debat obert amb el públic i amb 250 alumnes de batxillerat. “És important que els joves hi participin. Són part de la solució”.
La política vista des de dins
Sobre el seu debut com a polític, Mas Blanch no s’enganya: “La política no és fàcil” Ho diu amb la sinceritat de qui arriba d’un món completament diferent. Però hi ha una cosa que li agrada: la immediatesa. “A la política local tens proximitat. Pots ajudar la gent directament, pots fer coses que donen resultat ràpid. Això és el que m’empeny”.
A la pregunta de si s’hi veu a llarg termini. S’ho pensa uns segons i respon: “La regidoria que m’ha tocat és la que és, i és complicada. Però si treballes amb ganes i veus que pots ajudar, això omple. Quan una família pot pagar la llum, o quan un nen millora perquè li hem posat un recurs, això t’omple”.
Un repte gegant amb només 20 dies de rodatge
Mas Blanch sap que té poc temps i un volum de feina considerable. Educació i Serveis Socials són dues regidories que, per separat, ja requeririen una enorme dedicació; juntes formen un autèntic terratrèmol de gestió, emergències i planificació.
Però ell hi manté el cap clar: “Estic en fase d’adaptació. Estic aprenent com funciona l’Ajuntament per dins, i és complex. Però treballo amb ganes. Vull fer-ho bé”.
En finalitzar l’entrevista, una idea queda clara: Mas no és un polític de manual. Ve d’un altre món, parla clar i no amaga les dificultats. De moment, s’estima més escoltar que fer titulars. Però n’hi deixa un que defineix perfectament el que ha descobert en només tres setmanes: “Quan comences a signar ajudes veus que a Roses hi ha molta gent que pateix. I si puc ajudar-los, ja val la pena ser aquí”.
