Canvi de guió del Ministeri per a la Transició Ecològica pel qual el propi MITECO no tan sols mantindria el full de ruta ambiental a l’espai on hi havia depuradora de marisc, sinó que obriria una finestra perquè l’Ajuntament proposi què vol encabir-hi, sempre amb límits tècnics i jurídics
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha comunicat a l’Ajuntament de Roses que es replanteja l’estratègia de renaturalització prevista a l’esplanada de l’antiga depuradora de marisc i que, abans de tancar una proposta definitiva -segons fons coneixedores de la proposta- ofereix al consistori rosinc la possibilitat de presentar un projecte municipal “encaixable” en aquest espai de primera línia de mar.
Aquesta proposta a l’Ajuntament de Roses -que arribarà en forma de requeriment tècnic- planteja que el municipi formuli una alternativa “compatible amb domini públic marítim-terrestre” i amb la integració paisatgística de l’entorn, amb l’objectiu d’evitar que l’àmbit “quedi en pausa” i es degradi amb el pas del temps. En aquest sentit, el Ministeri demanaria una proposta que sigui “reversible, de baix impacte i amb retorn social immediat”, posant sobre la taula la possibilitat d’ordenar l’espai amb nous usos sempre que no hipotequin la recuperació litoral.
“Projecte a mida” i calendari exprés
La novetat ara és el canvi de guió: el Ministeri no només mantindria el full de ruta ambiental, sinó que obriria una finestra perquè l’Ajuntament proposi què vol encabir-hi, sempre amb límits tècnics i jurídics. El plantejament -segons les mateixes fonts- inclouria un termini breu per presentar una memòria funcional, un esquema d’implantació i una estimació de costos i de gestió.
L’argument és doble: d’una banda, evitar que l’esplanada es converteixi en un espai “de ningú” a l’espera de decisions; de l’altra, dotar Roses d’una proposta que pugui optar a vies de finançament vinculades a actuacions de recuperació litoral i ús públic, com ja s’havia apuntat en etapes anteriors quan l’Estat es mostrava obert a replantejar el projecte segons el que demanés el consistori.
Reaccions i prudència municipal
A l’Ajuntament, la reacció oficial és de prudència. El govern municipal admet que l’espai té “una oportunitat i una exigència” alhora: oportunitat per la ubicació, i exigència perquè qualsevol actuació haurà de ser sostenible, legalment encaixable i econòmicament assumible. Entre bastidors, però, ja hi ha qui veu en la proposta ministerial una manera elegant de traslladar al consistori una decisió que fa anys que genera titulars, plànols i debats.
Un espai cobejat, amb antecedents i carpetes obertes
L’àmbit de l’antiga depuradora de marisc —unes instal·lacions en desús i en estat ruïnós situades en domini públic— va ser objecte d’enderroc l’any 2017 per recuperar aproximadament 3.000 m² per a ús públic, amb una actuació que el mateix MITECO va donar pressupostada en 294.023,97 euros.
Posteriorment, l’Estat va tramitar documents vinculats a la integració paisatgística dels terrenys i a un edifici de serveis a l’espai, sotmesos en el seu moment a informació pública. A nivell local, el debat sobre què hi havia d’anar (i què no) s’ha anat reactivant periòdicament, amb un reguitzell de propostes, matisos i girs.
Una de les idees que va prendre cos va ser la d’habilitar-hi una zona d’esbarjo amb bar i espais d’aigua salada, un plantejament que es va presentar com una intervenció “senzilla” per recuperar costa i generar un ús ciutadà.
Amb el temps, aquella opció va evolucionar cap al concepte de piscines d’aigua salada, però l’Ajuntament de Roses la va acabar desestimant en considerar que el municipi hauria d’assumir el cost del projecte i del seu manteniment, una càrrega econòmica que el govern municipal no va voler incorporar al pressupost ordinari.
En paral·lel, el PSC Roses havia defensat que aquest espai era idoni per impulsar el Centre de la Mar, un equipament amb vocació de projecció i contingut vinculat al litoral i la biodiversitat del golf de Roses. La proposta, però, ha anat topant amb la complexitat administrativa i el debat sobre fins a quin punt la primera línia de mar admet edificacions o serveis permanents.
De fet, el projecte del Centre del Mar ja havia viscut episodis de frenada i reformulació, especialment després que es prioritzessin criteris de renaturalització i integració ambiental a l’espai de l’antiga depuradora de marisc
Mentrestant, el rellotge corre i el lloc continua sent el que ha estat durant l’última dècada: un símbol de la Roses que mira al mar i que, un cop més, torna a preguntar-se què vol fer exactament amb un dels espais més singulars del front litoral.
