Mes de paraules

‘Ocurrencias’ del rosinc Mario Bueno que, en sortir durant el coronavirus, es van fer ‘virales’

‘Ocurrencias virales’
Moment de la presentació del llibre ‘Ocurrencias virales’ de Mario Bueno, i en detall, l'autor amb la seva obra

El rosinc Mario Bueno va presentar en una Ca l’Anita plena de gom a gom el seu llibre ‘Ocurrencias virales’

Durant la pandèmia de la Covid, concretament durant el confinament de la pandèmia de la Covid, molta gent va dedicar el seu temps a saber cuinar, i els que ja sabien, a millorar la seva perícia culinària. Però, clar, quan un és un professor de Literatura castellana d’un institut i es troba “tancat a casa amb tres criatures i la meva dona sense realment saber el que està passant”, en lloc d’elaborar receptes, el que fa és escriure les seves ocurrències “per parlar de la pandèmia, que en realitat és una excusa per parlar de tot. El meu cap durant el confinament era una olla a pressió que necessitava una vàlvula d’escapament, i aquesta vàlvula la trobo escrivint ocurrències, que la primera va ser “confinaréis pero no convenceréis”, va explicar el rosinc Mario Bueno Alarcón, autor del llibre ‘Ocurrencias virales’, que es va presentar ahir en el centre cultural de Ca l’Anita, que mai va tenir, fins ahir, tanta concurrència a l’hora de presentar un llibre.

Mario Bueno amb aquest seu primer llibre, que com a professor de Literatura Castellana de l’institut de Castelló d’Empúries, ha escrit en castellà, ha volgut donar la seva “visió crítica, o posar en dubte, en un context de molta angoixa, coses que s’estaven fent que crec que no són del tot encertades”.

‘Ocurrencias virales’ va ser creat i desenvolupat, com diu el seu autor, en un context d’angoixa, però no per això hi ha manca d’humor, “no, perquè com fill d’andalusos no puc evitar fer conya, treure el bon humor, tot i que hi ha humor àcid i amb cert sarcasme, perquè estic convençut que en els primer mesos de pandèmia ens van fer, com es diu en castellà, comulgar con ruedas de molino. Era inevitable fer coses malament perquè tot era una emergència sanitària, però hi ha coses que no tenen perdó de Déu, com per exemple, no poder enterrar a algú que se t’ha mort, em va semblar molt fort i va ser una de les coses que més em va impactar” , va explicar Mario Bueno.

El llibre esdevé també un retret “a la poca actitud crítica que va tenir la societat davant les decisions dels polítics, que no són més que un reflex del que som nosaltres, davant una situació tant complicada com va ser la pandèmia”, va assenyalar Bueno.    

El professor de Secundària va estar acompanyat en la presentació per dos amics, també rosincs. En Toni Martínez que, com ell, és també docent a l’institut de Castelló d’Empúries, i per l’artista i dissenyador gràfic Juan Cardosa, que ha estat l’encarregat del disseny de llibre.

A la presentació, Martínez va assenyalar que ‘Ocurrencias virales’ “no és un llibre a l’ús, és a dir, no és una novel·la, un recull de poemes, ni un assaig periodístic o filosòfic”. I és que la millor definició del que és Ocurrencias virales’, ho diu el propi Martínez a la contraportada del llibre: “no es sólo la crònica de una pandemia, sino la narración en directo a través d’Instagram de eme.demario (perfil de Mario Bueno a Instagram), que habla de la inmunidad del rebaño como solución final, del miedo a la soledad del pez que queda fuera de la red, de la absurda felicidad del hámster que corre en la rueda sin saber que no hay una salida… Es ruido y furia, relámpagos, destellos que duran poco tiempo, justo el necesario para que nos demos cuenta de que aquello que perdimos durante la pandemia no fue solo la salud”.

Després de la presentació del llibre, Mario Bueno,Toni Martínez i Juan Cardosa van mantenir una petita xerrada en la que els assistents va poder fer-se una idea de com es va desenvolupar per posteriorment sortir a la llum i, celebrar ahir, el naixement del llibre ‘Ocurrencias virales’, que es va arrodonir amb un pica pica per als nombrosos assistents.