L’alcaldable d’ERC-SOM Roses, Joan Plana, després de passejar sense cap mena de visibilitat, a petició d’una veïna invident de Mas Mates, i comprovar les dificultats que té una persona cega en passejar per la via pública, va refermar el compromís de continuar treballant en l’accessibilitat de la Vila
L’Encarna Rodríguez és una senyora invident que viu a Mas Mates. No veu res, però gràcies a un programa i amb l’ajuda d’un Tècnic de rehabilitació de la ONCE, Alejandro Calvo, l’Encarna pot utilitzar el Facebook i el Whatssap també per comunicar-se.
I segons diu ella mateixa “vaig fer un escrit al Facebook, perquè vaig llegir tots els programes electorals i ningú parlava de l’accessibilitat, sol·licitant que algú es posés en les meves sabates durant una estona per a que sàpiga com jo camino i com vaig donant-me cops tota l’estona per a que després em digués si el que demano és just o no”. L’Encarna va afegir que “visc en una urbanització que està molt bé, però em trobo tancada perquè Roses no és un poble accessible per a les persones cegues”.
I el que demana és que poder passejar sense trobar tants entrebancs, com ara una senyal de trànsit a la vorera o com un cotxe aparcat també sobre la vorera, entre d’altres molts obstacles que es troba pel camí. “I l’única persona que em va respondre va ser l’alcalde, i llavors el vaig proposar que es posés un antifaç i amb l’ajuda d’un bastó passegés per la plaça de l’Alegria”, ha explicat l’Encarna.
I ahir l’alcalde i candidat a les eleccions municipals per ERC-SOM Roses, Joan Plana ho va fer “per viure en primera persona i de manera immersiva l’experiència d’una persona invident al municipi”. Una experiència que va dur a terme amb l’ajuda del tècnic de la ONCE, perquè “en l’àmbit de l’accessibilitat enfocada a tot tipus de discapacitat, però en aquest cas concret en el des les persones invidents, queda moltíssima feina per fer, encara queda molt per treballar, tot i que en aquest darrers anys s’han portat a terme accions com l’accessibilitat a la Piscina Municipal o la reforma de la circulació que ha eliminat els cotxes aparcats sobre la vorera però, malgrat això, encara queda molta feina per fer en un àmbit en el que les persones que no tenim aquest tipus de discapacitat com la manca de visió, és invisible, perquè no veiem quan un espai no és accessible, però en canvi per a una persona invident que un espai sigui accessible o no determina la seva seguretat, la seva autonomia i, per tant, la seva qualitat de vida”.
Una experiència que va viure ahir Joan Plana, segon va afirmar, “amb la voluntat de refermar el compromís de seguir avançant en tot aquest àmbit, en el que hi ha una doble part: el de l’administració, que ha d’estar compromesa en recursos i en esforços per fer-ho, i de la part social alhora de tots plegats comprometre’ns el fer el màxim possible de fàcil a les persones invidents, evitant comportaments com el que dèiem, aparcar sobre les voreres, que les persones invident pateixen molt”.
