Programa Reallotgem

Roses estudia la possibilitat d’implantar un sistema innovador per a dessalinitzar l’aigua del mar

Embassament de Darnius-Boadella
L'embassament de Darnius Boadella es troba al 13 % de la seva capacitat

L’Ajuntament de Roses està en contacte amb una empresa de Noruega que té un sistema innovador de dessalinització que no necessita d’una instal·lació mastodòntica ni de grans recursos energètics

L’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, i els enginyers municipals tenen previst una reunió amb els responsables d’una empresa de Noruega, “la qual té un sistema innovador de dessalinització de l’aigua amb el qual,  a més de no ser necessari una gran ocupació de sòl, minimitza l’impacte paisatgístic i mediambiental i, així mateix, la despesa dels recursos energètics”, ha explicat l’alcalde, per desvetllar que “la reunió amb aquesta empresa de Noruega serà per poder analitzar i estudiar el seu sistema i la possibilitat de la seva implantació a Roses”.

Potabilitzar les aigües negres que aboquem cada dia

La instal·lació d’aquest dessalinitzadora de petit format és una possibilitat per pal·liar la situació de sequera a Roses, però Martínez no descarta, més bé al contrari, una alternativa, i que seria “la creació d’una potabilitzadora, per agafar les aigües negres, recuperar-les, portar-les a depuració,i tractar-les químicament per a que torni a ser aigua potable. Sé que fa una mica d’angúnia només pensar-ho, però és una tècnica que ja s’utilitza en molts de països i, de fet, l’Agència Catalana de l’Aigua, està fent una prova pilot, només a la depuradora de Roses, per potabilitzar l’aigua”.

Mapa dels aqüífers de Roses

El passat mes d’octubre, el regidor d’Infraestructures i Serveis Públics, Lluís Espada, va afirmar que l’Ajuntament de Roses vol fer un estudi geotècnic per si es pot aprofitar l’aigua d’algun pou així com de la bassa del Sorral de Can Ponac. I en aquest sentit, l’alcalde Josep Maria Martínez ha assenyalat que “amb els tècnics hem de fer el mapa dels aqüífers de Roses, perquè primer els hem de tenir detectats per saber si en tenen d’aigua i quanta per després buscar la fórmula d’extracció de l’aigua i comprovar si és aigua per consum de boca o de rec i neteja”.

Roses, punta de llança de la implantació d’una dessalinitzadora mancomunada a la badia

El Consell d’Alcaldies de l’Alt Empordà va celebrar, també al passat mes d’octubre, una sessió extraordinària en la que el principal punt a debatre va ser la situació de sequera persistent que viu la comarca. Tant persistent com que fa 36 mesos que no plou amb la suficient quantitat per sortir d’aquesta emergència de manca d’aigua.

Un Consell en el que van assistir, donada la gravetat de la situació, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, a més del responsable de la Demarcació Territorial de Girona, Àlex Rocas, i la directora dels Serveis Territorials a Girona, Elisabeth Sánchez; i en el transcurs del mateix, Reyes va anunciar als alcaldes que la comarca de l’Alt Empordà, si continua la situació de sequera, té aigua per només un any.
Si tenim en compte la idiosincrasia de Roses, en que la població es quantuplica durant la temporada d’estiu i estan operatius tots els hotels, càmpings i demés allotjaments turístics, que són els grans consumidors, segurament serà menys d’un any el temps que la Vila disposi d’aigua.

Davant d’aquest panorama “començo a parlar amb l’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, i l’alcalde de Sant Pere Pescador i president del Consell Comarcal, Agustí Badosa, sobre que podríem impulsar una dessalinitzadora mancomunada entre els municipis situats a l’entorn de la badia, l’Escala, Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries Cadaqués i Roses”, ha explicat l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, el qual remarca que “és cert que els municipis no tenim competència per fer-la, però com a pobles associats al Consorci d‘Aigües Costa Brava Girona hem de portar la veu, la iniciativa, el relat com a municipis afectats, per crear una dessaladora”.

Segons reconeix l’alcalde Roses, qualsevol de les solucions que s’implementi per posar fi, no a l’emergència de sequera actual, sinó a les futures que puguin ocórrer, requereix d’un llarg temps abans que sigui una realitat.