Roses obre una mirada al món amb un cicle sobre els nous escenaris geopolítics

Cicle 'Escenaris geopolítics 2030: una nova realitat en temps d’incerteses'
El professor Javier Albarracín impartint la primera xerrada sobre geopolítica a l'Espai Z de la Biblioteca Jaume Vicens Vives

El professor Javier Albarracín va inaugurar aquest passat dijous a la Biblioteca Municipal de Roses el cicle Escenaris geopolítics 2030: una nova realitat en temps d’incerteses, amb una primera ponència dedicada a la Mediterrània i als profunds canvis que estan redefinint els equilibris de poder mundials

La Biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses va obrir aquest passat dijous una finestra a la complexa realitat internacional amb la primera de les quatre xerrades del cicle Escenaris geopolítics 2030: una nova realitat en temps d’incerteses, a càrrec de Javier Albarracín, llicenciat en Ciències Polítiques, especialitzat en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’Espai Z de l’equipament cultural rosinc va acollir la ponència Mediterrani 2030. Una regió resum i laboratori del món. Cap a on anem?, amb la qual Albarracín va plantejar una aproximació als profunds canvis que està experimentant l’ordre internacional i al paper que juga la Mediterrània en aquest nou escenari.

La directora de la Biblioteca Municipal de Roses, Pilar Cortés, va ser l’encarregada de presentar el cicle, una iniciativa que l’equipament feia temps que volia posar en marxa davant les transformacions que s’estan produint arreu del planeta.

“Ja fa temps que volíem fer un cicle de geopolítica perquè vivim en un món que està en profunda transformació, amb canvis en els equilibris de poder, i on les regles del joc que estaven vigents des de la Segona Guerra Mundial comencen a no funcionar perquè hi ha lideratges que les qüestionen”, va assenyalar Cortés. A aquests canvis, va afegir, se sumen “forces estructurals, com el canvi climàtic o les tecnologies digitals, que també estan empenyent perquè el món canviï”.

De les certeses a un món molt més imprevisible

Javier Albarracín va situar els assistents davant d’un escenari internacional que “ha deixat enrere bona part de les certeses que havien marcat les darreres dècades. Després de la Guerra Freda i del col·lapse de la Unió Soviètica -va explicar- els Estats Units van passar a exercir una posició dominant en els àmbits econòmic, tecnològic, polític i militar”.

Però sota aquella aparent estabilitat s’anaven desenvolupant forces i tendències que, tot i no ocupar necessàriament els titulars, han acabat condicionant els escenaris econòmics, socials i polítics i redefinint la geopolítica internacional.

Segons va exposar Albarracín, “aquell sistema de “governança global”, amb institucions internacionals i unes regles de comportament més o menys assumides pels diferents actors, es troba ara profundament qüestionat. El resultat és un panorama en què es redefineixen els papers dels estats, les seves aliances i els equilibris de poder”.

En aquest nou tauler internacional emergeixen o guanyen pes països com la Xina, l’Índia, el Brasil o Turquia, al mateix temps que potències mitjanes intenten redefinir les seves relacions i aliances davant d’un context molt menys previsible que el de dècades anteriors.

Precisament aquesta transformació dels equilibris internacionals serà el fil conductor de les quatre sessions del cicle que Javier Albarracín impartirà a Roses.

La Mediterrània, un “laboratori” del món

En aquesta primera conferència l’expert en relacions internacionals,va posar especialment el focus en la Mediterrània, entesa no només com un espai geogràfic, sinó com una realitat humana, econòmica, energètica i tecnològica on conflueixen molts dels fenòmens que estan transformant el planeta.

Albarracín va recordar el caràcter històric de la Mediterrània “com a mar interior de nombroses civilitzacions i, alhora, com un espai que també ha marcat límits i diferències entre les societats de les seves ribes”, i que en l’actualitat, “aquesta fractura continua manifestant-se a través de visions simplificades i estereotipades de “l’altre”, però també en l’aparició de moviments socials, religiosos i polítics de caràcter ultranacionalista, excloent o identitari en diferents contextos mediterranis”.

I, per damunt de fronteres i divisions polítiques, hi ha fenòmens que afecten tota la regió. Albarracín va posar com a exemple el canvi climàtic, que no distingeix entre els països que formen part de la Unió Europea, els que aspiren a entrar-hi o els que es troben fora de les seves estructures.

Quatre xerrades per entendre cap a on va el món

El cicle impulsat per la Biblioteca de Roses neix precisament amb la voluntat d’intentar donar resposta a alguns dels grans interrogants que planteja aquest nou ordre internacional: quin futur espera a la Mediterrània, quin serà el nou equilibri mundial, quin paper tindran les economies emergents i on quedarà situada la Unió Europea.

Després d’aquesta primera sessió, Javier Albarracín tornarà a l’Espai Z el 8 d’octubre per impartir Les economies emergents: les protagonistes del nou equilibri de poder global.

La tercera conferència tindrà lloc el 15 d’octubre, sota el títol El sector agroalimentari com a factor creixent de poder i de batalla geopolítica, mentre que el cicle es clourà el 22 d’octubre amb A on queda la UE en el nou escenari geopolític global que s’està dibuixant?.

Totes les sessions se celebraran a la Biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses a les 18.30 hores.