El passat diumenge, mentre caminava per Roses, em vaig aturar davant la porta de l’escola Montserrat Vayreda. Hi havia una pancarta groga amb una frase difícil de passar per alt: “No hi ha vocació que aguanti aquesta situació”.
Vaig fer-ne una foto i vaig continuar caminant, però la frase em va acompanyar tota l’estona. Quan llegim una reivindicació sobre l’educació als diaris, pot semblar una qüestió llunyana, de negociacions entre el Govern i els sindicats. Quan la trobem a la porta d’una escola del nostre poble, ens interpel·la d’una altra manera.
A Roses coneixem famílies que cada matí porten els fills a classe. Coneixem mestres que els ensenyen, els escolten i els ajuden a créixer. Sabem que una escola és molt més que un edifici: és una part essencial de la vida del poble.
Per això em preocupa que hàgim arribat al punt que la vocació aparegui escrita en una pancarta com una cosa que s’està esgotant. La dedicació dels docents és valuosa, però no podem donar per fet que compensarà sempre les dificultats amb què treballen. Cal escoltar-los i entendre què necessiten per poder fer bé la seva feina.
Les decisions sobre les condicions laborals i els recursos educatius corresponen principalment a la Generalitat. L’Ajuntament, des de les seves competències, també ha d’estar atent a les necessitats dels centres i mantenir-hi un diàleg constant. I nosaltres, com a veïns, no hauríem de mirar cap a una altra banda.
Defensar l’escola pública no consisteix només a elogiar els mestres un dia assenyalat. Consisteix a prendre’s seriosament el que ens diuen quan expliquen que alguna cosa no funciona. Calen recursos quan fan falta, menys traves innecessàries i, sobretot, capacitat per gestionar bé.
No pretenc parlar en nom de l’escola ni sé qui va penjar la pancarta. Parlo com a rosinc que la va veure i es va quedar pensant. Què diu de nosaltres que una frase així pugui acabar semblant normal a la porta d’un centre educatiu?
A Roses volem que els nostres fills tinguin oportunitats i que les famílies confiïn en les seves escoles. Això passa també per cuidar els professionals que hi treballen.
La pancarta del Montserrat Vayreda no demana que admirem la vocació dels docents. Ens recorda que la vocació té un límit. I faríem bé d’escoltar-ho.
Pere Gotanegra
Empresari de Roses
