El regidor de Promoció i Econòmica i Turisme de Roses, Fèlix Llorens, analitza els reptes de participació, logística i model turístic de la Vila
La Ruta de les Tapes evidencia nous desequilibris entre zones i restaurants a la vegada que l’Ajuntament impulsa una empresa municipal per gestionar el turisme amb més agilitat. En aquest sentit, el regidor de Promoció i Econòmica i Turisme, Fèlix Llorens, defensa canvis per millorar la mobilitat dels visitants i elevar la qualitat de l’oferta.
Una Ruta de les Tapes amb èxit… però amb reptes de distribució
La Ruta de les Tapes de Roses continua sent un dels grans pols d’atracció gastronòmica del municipi, però també posa sobre la taula noves dinàmiques que obliguen a repensar el seu funcionament. El regidor de Promoció Econòmica, Turisme i primer tinent d’alcalde, Fèlix Llorens, admet que encara no es disposa de dades globals fiables sobre la participació.
“No sabem si ha augmentat la participació perquè no tenim dades completes de totes les tapes”, explica. Tot i això, sí que hi ha indicadors qualitatius clars: hi ha restaurants amb cues constants mentre d’altres reben menys afluència.
Aquest desequilibri, segons el regidor, s’ha accentuat amb els anys. Si en les primeres edicions la participació era homogènia, ara la tendència és clara: concentració en zones cèntriques. “La gent prefereix fer moltes tapes caminant poc”, apunta.
Aquesta realitat planteja un repte estratègic: redistribuir el flux de visitants. L’Ajuntament ja estudia fórmules per incentivar que els participants es moguin més pel municipi i descobreixin establiments fora dels circuits més evidents.
Santa Margarida, el gran repte pendent
Un dels exemples més clars és el barri de Santa Margarida. La manca de restaurants participants fa que l’oferta sigui limitada, fet que desincentiva el desplaçament.
“Si només hi ha tres restaurants, la gent no agafa el cotxe per fer tres tapes”, resumeix Llorens. L’objectiu és augmentar la participació fins a una massa crítica -set, vuit o deu establiments- que justifiqui una ruta pròpia dins el barri.
El problema, però, és estructural: el període d’inscripció (al desembre) coincideix amb molts locals tancats, cosa que dificulta la captació.
Les urnes al carrer: logística i visibilitat
Una de les novetats més destacades d’aquesta edició ha estat la instal·lació d’urnes per votar les tapes repartides pel municipi. La iniciativa, sorgida de les taules tècniques de Promoció Econòmica, ha tingut una doble funció: simplificar la logística i donar més visibilitat a l’esdeveniment.
“Era molt complex gestionar el material de 80 o 85 restaurants”, explica el regidor. Les urnes -una desena, ubicades en punts estratègics com ara a la plaça Catalunya, la plaça Sant Pere, la plaça Frederic Rahola, la plaça Llevant, la plaça del Teatre, el Mercat Cobert, el safareig municipal, la intersecció entre la Rambla Ginjolers i el carrer Pi i Sunyer, a més d’una a Santa Margarita i una desena al passeig marítim, les quals van permetre centralitzar la recollida, reduir feina i evitar nosa als restauradors.
A més, van contribuïr a fer més present la Ruta als carrers, un aspecte que fins ara quedava en segon pla.
Digitalització i flexibilitat per als restauradors
Una altra millora clau va ser la possibilitat que els restaurants actualitzessin directament els seus horaris des de l’APP. Fins ara, qualsevol canvi passava per l’Ajuntament, amb el consegüent retard.
Ara, els establiments van poden modificar la informació en temps real. Això va evitar -en principi- situacions habituals com arribar a un local sense tapes disponibles. “És un benefici tant per al restaurador com per al client”, subratlla Llorens.
El preu i el sostre de participació
El preu de la tapa —actualment fixat en 3,5 euros— es manté estable des de fa dos anys, després d’un increment progressiu des dels 2,5 euros inicials. No va ser fins la cinquena edició que es va decidir pujar la degustació als 3 euros, preu que es va mantenir fins la vuitena edició de la Ruta de les Tapes, que un cop superada la pandèmia de la Covid, va augmentar fins als 3,5 euros actuals. Cal a dir, que tant el preu com qualsevol aspecte d’aquesta iniciativa gastronòmica es fa consensua amb el sector. És més, són els propis restauradors qui decideixen si es duu a terme, o no, cap canvi o modificació que es pugui proposar en les reunions periòdiques entre els responsables dels establiments de restauració amb el regidor de Promoció Econòmica.
Pel que fa al nombre de participants, el regidor considera que Roses ja ha assolit el seu sostre natural, al voltant dels 80-85 establiments. “El número és secundari; el que importa és que hi hagi prou oferta perquè la gent pugui triar”, afirma.
També descarta ampliar el format a més d’una edició anual. “Com el Carnaval o la Festa Major, la Ruta de les Tapes de Roses s’ha de celebrar un cop l’any”, defensa Llorens. La concentració en un únic moment reforça l’impacte i evita la saturació.
Cap a una empresa municipal de turisme
Més enllà de la gastronomia, Roses afronta un canvi estructural en la gestió turística. El ple ordinari del mes de març va aprovar per unanimitat la creació d’una comissió d’estudi per analitzar la viabilitat d’una empresa municipal de turisme, un primer pas formal per impulsar aquest nou ens.
Segons el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Fèlix Llorens, aquest pas efectuat a la sessió plenària confirma que la proposta deixa de ser una idea per entrar en fase administrativa. La comissió d’estudi -obligatòria per llei- haurà d’elaborar una memòria tècnica, jurídica i econòmica que determini com ha de ser aquesta empresa: nom, estructura, funcions i àmbits d’actuació.
L’objectiu és clar: guanyar agilitat davant una administració cada cop més lenta. “Necessitem eines més flexibles per adaptar-nos a la realitat”, argumenta.
Aquesta empresa gestionarà espais patrimonials com la Ciutadella de Roses o el Castell de la Trinitat, impulsarà visites turístiques i assumirà part de la promoció que actualment recau en l’àrea municipal. El model no és nou ja existeix en altres municipis o ciutats com Lloret o Barcelona-, però a Roses es vol construir amb consens polític, ja que aquesta empresa municipal de Turisme “no pot ser una eina de govern, ha de ser una eina de poble”, assegura el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Roses.
Segons Fèlix Llorens, el procés entra ara en fase d’estudi mitjançant una comissió obligatòria per llei que definirà el model: nom, estructura, funcions i àmbits d’actuació.
L’objectiu és clar: guanyar agilitat davant una administració cada cop més lenta. “Necessitem eines més flexibles per adaptar-nos a la realitat”, argumenta.
En aquest sentit, la comissió incorporarà representants de tots els grups municipals, a més de personal tècnic, amb la voluntat que el projecte transcendeixi mandats. “No pot ser una eina de govern, ha de ser una eina de poble”, ha significat Llorens.
La previsió, optimista, donada la incertesa dels terminis administratius, és que el projecte pugui avançar al llarg del 2026, sempre condicionat a l’aprovació definitiva del ple un cop es disposi de l’informe d’estudi complet.
Turisme de qualitat i el debat del top manta
En l’àmbit turístic, ara que estem a les portes de les vacances de Setmana Santa, Llorens és contundent en relació amb el top manta. Considera que és incompatible amb un model de qualitat. De fet, va ser ell qui va afimar que “si volem un turisme de qualitat a l’estiu hem d’acabar amb el top manta”.
“El top manta no porta res de bo. És un càncer social vinculat a màfies organitzades”, afirma. Segons el regidor, la seva presència perjudica el comerç local, la imatge de la Vila i l’experiència del visitant.
Per això, defensa que eliminar-lo és una condició necessària per consolidar un turisme que valori l’entorn, les platges i l’espai públic.
Un model en transició
Roses es troba en un moment de transició. D’una banda, consolida esdeveniments d’èxit com la Ruta de les Tapes, tot i haver d’afinar-ne el funcionament. De l’altra, impulsa canvis estructurals per redefinir la seva estratègia turística.
El repte és doble: mantenir l’atractiu popular i, alhora, avançar cap a un model més equilibrat, sostenible i de qualitat. Segons Llorens, la clau serà combinar consens polític, implicació del sector i capacitat d’adaptació.
